jueves, 16 de noviembre de 2017

Els tres de l'Hospici - Serra de l'Hospici (Vacarisses)

Mas de l'Hospici- Font de l'Hospici - Puig de l'Hospici

(La carambola a tres bandes) 

 

Entre el bressol que formen el massís de Montserrat a l'Oest i Sant Llorenç de Savall i l'Obac cap a l'Est, tenim la Serra de l'Hospici. Ací entre dos municipis i dues comarques Barcelonines: Esparreguera (al Baix Llobregat) i Vacarisses (al Vallès Occidental). El seu Puig més alt té una elevació  de 518 m.

Aquesta serralada actualment, consta d'un grup de pistes i camins que fan excursionistes i aficionats a la BTT, principalment.  És un espai amb telaranyines de corriols, camins i pistes que fan amunt i avall, ziga-zagues i alguna que altra grimpada.  Per una de les pistes, també fan via les quixotesques torres elèctriques d'acer que, alineades, fan la transmissió d'electricitat de banda a banda.
Tot i això, el seu suggerit traçat té origen històric com a possible itinerari comercial entre Manresa i Martorell. El què hauria de ser l'original està en l'actualitat maltret per l'erosió natural i per la mà de l'home, en gran mesura. Aquest en èpoques de l'edat Mitjana i posterior, era conegut com a camí vell d'Olesa.  Anava des de l'Hostal del Palà, pujava  per la serra de l'hospici, cap al coll de Bram, seguint el pla del Fideuer i es dirigia a la masia de Puigventós, ja a terme Olesà.  Tot i això també hi ha la hipotètica teoria que l'itinerari Manresa - Martorell passava per l'Era de les bruixes, cap a Can Tobella i fitava pel Llobregat, i no per aquest cantó de la serra de l'Hospici.
 


Plànol Topogràfic

El seu nom "Serra de l'Hospici" de ben segur deriva de les ruïnes del seu possible mas, el conegut com a mas de l'Hospici. Masia, casa o refugi, no hi ha consta documentació sobre aquesta construcció en l'actualitat.  Només podem especular en el context històric de la seva datació, s. XVIII. Si fem present que la paraula hospici pot derivar del llatí Hospitium, i donem per vàlids els possibles significats de casa de pobres o alberg de peregrins, el mas de l'Hospici probablement tenia com a funció algun d'aquests ítems.

El. s. XVII va ser conegut com el segle de la misèria. La crisi general i secular amanida per diferents aspectes, molt resumits:  crisi climàtica (anys de fred i pedregades que afectà les collites, entre d'altres) - crisi econòmica (el que va ser "l'imperi on mai es posava el sol", entra en greu recessió) - desordres socials i polítics (epidèmies i fam) - crisi ideològica (la submissió al món de les religions dóna pas al renaixement ideològic), etc., tot un còctel que donar per amanir  socialment  a pobres, captaires i un seguit de classes socials, cada cop més empobrides.
En aquesta acotació o marc històric, el pensament de posar ordre sobre els "miserables" sorgeix al s. XVII, un moment suprem de desfavorits i misèria social. I una d'aquestes vies, eren els hospicis socials o cases públiques, mantingudes per la beneficència o, a canvi de feines compatibles amb cada habitant de la casa.
Per tant, pensar en aquesta construcció com un espai d'aquest ús, no és del tot desorbitat, però tot i això és una hipòtesi molt personal.
També ho podem pensar, com una simple construcció o Hostal, però la seva ubicació sobre el cim d'un turó,  allunyat del camí que transcorria per la serra cap a Vacarisses (molt més baix) o del mateix camí vell d'Olesa (més dalt), és tot plegat una mica estrany d'interpretar.


Edat Mitjana Vacarisses
Laterals d'una de les estàncies. Hospici.

Edat Mitjana Vacarisses
Ruïnes de l'Hospici. Davant urbanització de Can Serra i vista de l'Obac.

El conjunt que ocupen les restes dels murs de les seves parets, és mostra  d'un habitatge modest i format per diferents annexos. Construcció envaïda per la vegetació que torna seu el que ja deuria ser-ho. Són visibles mínim dues estances i l'espai del qual devia ser una porta d'accés. La seva ubicació és, també, coberta totalment pel sotabosc, matolls i garriga crescuda. Restes de les pedres que formaven aquesta construcció, les trobem caigudes al final de la carena, en una petita esplanada, molt a prop de l'antena de la urbanització de Can Serra.


El segon punt resenyat de l'Hospici, per la pista, hi ha la Font de l'Hospici.  Actualment en un caminet amagat, que surt des de la ziga-zaga de la pista que baixa per les torres elèctriques. Aquesta font, torrencial, com a moltes de les fonts dels voltants, és una preciositat, i un raconet súper fresquet a l'estiu.  Al seu costat una tauleta de pedra i uns seients de pedra improvisats. Tot un conjunt que sembla fet per fades i follets del bosc!  

Edat Mitjana Vacarisses
Raconet de fades i follets

Edat Mitjana Vacarisses
Font de l'Hospici

I l'últim Hospici en fer la carambola és el seu Puig. El Puig de l'Hospici, cim de la serra a 518 m, amb el seu vèrtex Geodèsic (ref. 282117001)
Implantat sobre unes roques, el 9 de setembre de 1978. Aquest fa xarxa geodèsica amb d'altres vèrtexs geodèsics. La seva posició és mesurada amb molta precisió i són materialitzats sobre el terreny amb fites o senyals. Són elements cabdals per a donar alta precisió a la cartografia, que després projecta diverses activitats com obres públiques, planificació a qualsevol nivell, entre altres tasques.


Edat Mitjana Vacarisses
Vèrtex geodèsic Puig de l'Hospici


Fonts consultades:

Vèrtex Geodèsics Catalunya
Diba
Mapa Patrimoni Vacarisses
Viquipèdia - Serra Hospici
Imatges: L.C.i E.S.


domingo, 12 de noviembre de 2017

Les Comelles - Vacarisses

Masia de les Comelles s.XIV - XIX

Aquesta és una masia de casa nostra, o com diu el seu propietari "Casa Pagès", això de mas és un invent modern, l'escoltes parlar amb molt de seny. I amb tot el meu respecte i faig constància.  Com anècdota curiosa, dir què va ser escenari del rodatge de la pel·lícula "la Mari2" a l'últim capítol "Tornar a començar".  Els que som d'aquestes terres, ens delectarem veien els camps de "pites" (Agaves americans), el coll de la portadora de la serra i els espais interns i externs d'aquest preciós mas, tot veient-la.  La Mari és una minisèrie, amb Ana Fernández  ("Solas") com a protagonista, basada en una història real i que parla de l'emigració andalusa cap a Catalunya.  Presentada per Canal Sud i coproduït per TV3, RTVA i la productora In Vitro Films."La mari" ccma.cat TV3

L'emigració de mitjans dels 60 - primers dels 70, concretament a ulls d'una dona, però també del que van representar els últims anys del franquisme, estigmes, analfabetisme, abusos, repressió, discriminació per sexes, etc.  Una joia exemplar d'integració i d'empoderament de dues cultures.

Amb aquesta "antesala" fem el tastet d'aquest preciós mas, molt ben cuidat, mantingut i amb molt poques modificacions modernes per part del seu actual propietari. 

La seva distribució és tradicional i funcional, similar a la composició arquitectònica de les masies catalanes dels. XVIII - XIX.
Aquestes construccions d'origen rural, tenien origen a les antigues villes romanes (cases de camp, granjes). Edificacions aïllades, amb tradició ramadera i agrària de tipus familiar. 

Edat Mitjana Vacarisses
Masia les Comelles

El nucli principal de la casa  és de planta rectangular i diferenciem els annexos adjacents: el barri davant de la façana principal a migdia i l'era exterior (amb el paviment clàssic), entre d'altres.

Edat Mitjana Vacarisses
Preciosos àgaves des de l'Era
Edat Mitjana Vacarisses
Era i entrada al barri del mas. Àgaves davant de l'era
Edat Mitjana Vacarisses
Portada llindada davant de l'Era que dóna accès al barri.
Edat Mitjana Vacarisses
Paviment antic de l'era

La façana és austera, reforçada amb pedra, amb un senzill arc de mig punt a l'entrada i tres balcons. Els arcs de les entrades adovellats van ser característics fins al s. XVI, posteriorment aquests es van construir  llindats fins al s. XVIII  Es tracta d'un cos principal amb coberta a dues aigües, amb planta baixa, primer pis i golfes, bàsicament. I com era tradició d'aquests masos, la planta baixa estava reservada a les funcions pròpies del camp, mentre que la planta primera era l'habitatge de la família.  La tanca metàl·lica que donava als estables és un dels pocs elements moderns afegits.

Edat Mitjana Vacarisses
Façana Sud i principal. Des de l'exterior.

Hi ha un element destacat en tot un conjunt que sembla fer lluny de qualsevol ostentació, es tracta d'una finestra amb arc conopial (actualment a l'interior del corral). Els arcs conopials, tot i la seva similitud amb l'arquitectura musulmana, van ser molt emprats a l'arquitectura dels s. XIV - XV, com un gòtic final o gòtic flamíger.

foto finestra. (pendent)

L' interior està distribuït en tres crugies. A llevant la cuina, amb el forn i la llar de foc (aquest espai era la sala pastador, per treballar la farina, l'aigua i el llevat. Al fons hi ha el celler, amb diverses bótes conservades i una premsa força antiga.
A la part posterior, sota coberts encara es conserven un cup rodó i restes de quatre cups quadrats, on es deuria trepitjar raïm.

foto cups.  (pendent)

Al primer pis hi ha una gran sala i les habitacions, algunes amb finestres amb festejadors.
El festejador era un pedrís al costat intern de la finestra, per seure i conversar. Propi de les masies i casals litorals.  Un espai on el "solet" entrant  pel finestral i la proximitat de les persones, devia convidar a explicar més d'un secret.

foto festejadors (pendent)

També hi ha dues comunes i la sala d'assecament del tocino.
Les golfes conserven tot l'embigat i encavallades originàries, reformades en 1858. Aquestes per orgull de tot el conjunt estan construïdes en pi teia.

El pi tallat al cap de 7 o 8 anys es podreix la soca i queda sols la teia, material dur i resistent. Té el duramen del castany, amb pocs nusos, és molt resistent al desgast i tractada correctament, és d'il·limitada duresa.

 foto golfes (pendent)


La resta d'annexos que formen part del conjunt són un corral (a ponent), la pallissa (tocant l'era), una cort molt antiga (a llevant) i al nord una part, que devia ser la part vella, ara sense teulada.

Edat Mitjana Vacarisses
Espai est de la masia. Cort antiga.
Edat Mitjana Vacarisses
façana de llevant





Edat Mitjana Vacarisses
Pallissa d'avant de l'Era
Edat Mitjana Vacarisses
Façana Nord.
Edat Mitjana Vacarisses
Façana nord inacabada
 
Al sud trobem un dipòsit de gra moderns, espai on antigament eren les comunes. I a l'exterior, al sector sud-est hi ha un cobert anomenat "la barraca dels pobres". Servia de refugi als caminadors que transitaven l'antic camí Vacarisses - Monistrol. I davant d'aquest espai una preciosa encima centenària.


Edat Mitjana Vacarisses
Encina
Edat Mitjana Vacarisses
Racó de pensar de l'encina. Al fons la barraca dels pobres.
Edat Mitjana Vacarisses
Barraca dels pobres. Reconvertida en cobert de maquinària.
  
Molt proper, a uns 50 metres de la casa, encara hi ha el pou d'aigua de la casa. I pels seus voltan les terres de sembrat de "blat sec" que encara són conreats per un veí de Rellinars.
 
Edat Mitjana Vacarisses
Pou d'aigua.

Detall amb topònim del mas i voltants. La Font de les Comelles avui dia sense aigua, com moltes d'altres.


 

Fonts consultades:
DIBA patrimoni
Patrimoni cultural de Vacarisses

* Les imatges dels interiors estàn pendents d'aprovació.

 

jueves, 14 de septiembre de 2017

Sant Salvador de les Espases - Esparreguera

Sant Salvador de les Espases 

Capella medieval amb datació dels s. X - XIV i amb diverses restauracions durant el s. XX.
Es situa dalt d'un cim aïllat i espadat, d'ací el seu nom. Un turó escairat i accidentat, en un punt de confluència entre tres municipis: Esparreguera - Olesa - Vacarisses. 
Està declarada bé cultural d'interès nacional i està protegit. Actualment, en molt bon estat, gràcies als voluntaris  i amics d'aquest espai, què amb molt d'esforç i desinteressadament cuiden d'aquest magnífic edifici, gairebé cada dia. Associació d'amics de  Sant Salvador de les Espases d'Olesa. Fundada al 1972 i legalitzada anys després.

Edat Mitjana Vacarisses


La tradició oral dóna explicació a la ubicació d'aquesta i també al seu nom, amb la Llegenda de les espases de foc. Una llegenda molt bonica, però no històrica, que vincula l'existència d'un castell (actualment només insinuen vestigis en un estat molt dolent) amb la construcció de la capella.  
En temps de lluites cristians-sarraïns, aquests últims volien conquerir el castell i els dominis que enlairava el turó. En posició desigual els cristians,  dirigits pel Comte de Barcelona Ramon Borrell, van pregar a Déu.  Aquest, els va escoltar i enviar una pluja d'espases de foc que delmaren els enemics i els van fer fora d'allà.

Sant Salvador de les Espases.  413 m

També es diu que els vacarissencs van participar d'aquesta batalla. Van atrapar un bon escamot de moros al collet de Sant Salvador, els van acorralar i mata sota el coll de Bram. D'aquí el nom "bram" dels brams i gemecs dels sarraïns.
En agraïment s'erigir la capella dedicada al Salvador.   Els goigs de l'ermita així ho expliquen:
Salvador de aquest veinat
vos declarau novament
quan ab foch y espasa ardent
llansau al moro obstinat,
quedant est poble salvat.
Ab tan singular favor,
ohiu al qui Vos confia
Soberano Salvador.   

 
Les vistes des d'aquest espai són espectaculars envero la muntanya de Montserrat i el territori adjacent. I és fàcil entendre el perquè  del seu emplaçament un cop ets a dalt. El control visual de tota la perifèria és realment privilegiat.


Monestir des de la part més alta de Sant Salvador.


Contrallum - vistes roques de l'Afrau


La Capella es mencionada al s. XIV i assentada sobre un castell, possiblement del s. X.  És d'una sola nau, de volta baixa i absis quadrangular. Manté alguns detalls gòtics, degut a les reformes del s. XVI.  I al 1989 es va restaurar el retaule.  
La imatge de Sant Salvador és obra d'Amadeu Paltor, pintor i escultor olesà i es va col·locar al 1978. També hi ha una reproducció de la predel·la del retaule gòtic del s. XV. L'original el trobem al Museu Castell Cartoixa de Vallparadís (Terrassa).

Altar de la capella

Espai pel coro

Finestra tapiada d'estil gòtic.
campanar

En un anex a la capella hi ha un espai amb bancs i una barbacoa. Aquest pot ser emprat per excursionista i caminants que vulguin parar.  I al fons, una porta dóna accés al menjador. La sala menjador, a  l'igual que la capella és oberta els dijous i diumenges, així com el dia de l'Aplec pels amics de Sant Salvador.


Espai obert i ermita al costat

Espai interior amb taules i barbacoa

Barbacoa sala oberta

De dins a fora

Accés espai tancat. Obert dijous i diumenges
Porta  accés al menjador.

Racó d'imatges del menjador.
Espai que dóna accés a la cuina.
Llar de foc de la cuina.
Cuina. L'aigua és de pluja tractada.

Exterior. Xemeneia cuina interior

El castell, a l'época d'alt-medievo,  formava part del conjunt de castells estratègics al fità del Llobregat, que feien de guaita fronterera envers atacs sarraïns. La construcció del castell, és, possiblement, a l'època de Guifré el Pelós.
Els primers documents on surt esmentat el castell són datats entre el 966 i el 985. El comte Borrell l'hauria venut al seu fidel Guillem. El comte i la seva dona vengueren també a Guillem el castell d'Esparreguer, forma'n una mateixa senyoria.
La ràtzia sarraïna què donar origen a la llegenda correspon al 999 a mans de Guillem.
Posteriorment hi ha un seguit de diferents propietaris referenciats, així doncs el castell passà per diferents mans fins al 1351 que l'adquirí el monestir de Santa Maria de Montserrat, que conservar la senyoria fins al 1836. 

Topogràfic + Ortofoto Delimitacions censals 2015
Detall de les parts visibles de l'antic castell

Bocí de l'antic castell

Altres fragments del castell


 De la destrucció d'aquest castell també hi ha una llegenda que ho justifica, victoriosa, dit sigui de pas. 
Tot sorgir de l'enfrontament per la disposició del regne de Navarra, entre el rei Joan II d'Aragó i el seu fill, el príncep Carles de Viena, tras la mort de la mare, la reina Blanca de Navarra.  I en un context de guerra civil catalana  s. XV, el príncep de Viena era un bon atractiu pel patriarcat barceloní.  
El cavaller de les Espases va ser partidari del príncep, com bona part de la noblesa catalana. La victòria per part del rei, de fer empresonar al príncep a Lleida, segons explica la llegenda, va ser possible gràcies a un cavaller traïdor que va ajudar secretament a Joan II.  
El cavaller traïdor va passar un dia pel castell del senyor de les Espases i demanar acollida. El propietari del castell es va negar. Doncs, enfadat i furiós el cavaller venut va anar al rei a explicar-li, i el rei obligà al senyor del castell a donar acollida a l'indignat cavaller.
Així doncs, el señor del castell va manar que buidaren el castell de tots els elements per donar hostatge sense "luxes".
En veure's burlat, el cavaller traïdor va cremar el castell, amb grans flamades que van durar tres dies. Tot i això, la gent del castell anava dient  " Val més el castell cremat que deshonrat".

 

Notes finals: Fort agraïment als amics de Sant Salvador que cuiden, estimen i fan per mantenir viu aquest preciós espai, què sense cap dubte, d'altre manera ja hagués estat espoliat fruit de bretolades i bandarres.  

Edat Mitjana Vacarisses
Record

Fonts consultades:
Pelegrí Casades i Gramatxes (Barcelona, 1855-1947) espases 
Turismes del Baix Llobregat 
Diba
Bloc sapiens- Carles de Viena
ICGC Cartografia