viernes, 8 de diciembre de 2023

Montserrat al Civitates Orbis Terrarum

La muntanya de Montserrat al Civitates Orbis Terrarum

THEATRUM (1657): Theatrum Illustriores Hispaniae Urbes

 

El Civitates Orbis Terrarum va ser un projecte editorial de sis volums, encapçalat pel teòleg i cartògraf Georg Braun (1541-1622), pel pintor i gravador Franz Hogenberg (1534- ca.1590) i col.laboradors destacats com el dibuixant Joris Hoefnagel (1542-1601). Aquest darrer va ser el principal responsable de totes les vistes espanyoles i va viure a la península entre els anys 1563 i 1567.

Els dibuixos fets a plumilla d'Hoefnagel van ser reelaborats, en molts casos, per Hogenberg i acolorits a mà per diferents tallers, com era procedir habitual en aquests treballs. D'aquí les importants diferències de traç i a la gamma cromàtica, així com modificacions ornamentals fetes a gust de l'artesà o dissenyador. Exemplars que qualsevol ric burgès o noble volia a la seva biblioteca particular, així els editors van veure l'oportunitat de satisfer aquesta curiositat creixent. Representacions pictòriques de  llocs remots i exòtics, podien ser gaudits des de la seguretat de casa.

 

Representació 1

 
Representació 2

Aquest atles o guia de viatges de vocació ecumènica era, principalment, un signe de la grandesa urbana i de la civitas, a la primera Edat moderna. Tot país o ciutat, amb cert renom, volia ser-hi representat i, no de qualsevol manera, aquesta devia partipitar amb magnificència i destacant tot allò que era i podia ser d'interès i vanagloriat davant d'altres  territoris.

En el cas de l'espai de Montserrat o Santa Maria del Monte Serrato, com redacta la cartella superior, vessa la seva representació en el poder de l'espiritualitat i la fe cristiana. No és d'estranyar que fos la muntanya el principal referent i símbol representatiu de la santedat peninsular.

Els gravats de Montserrat mostren un cert arcaisme, si ho comparem amb altres representacions o toms anteriors del Civitates, en aquest fet hi ha un  argument. El corrent de pensament de l'humanisme va entrar més tard als territoris castellans, voltant mig s. XVII, de la mà d'Iñigo Jones, puix que molts dels instruments de mesuratge cartogràfica més moderns, en aquell moment, encara no tingueren un ús habitual. 

La Muntanya queda il.lustrada de manera força icònica i s'ha d'acompanyar amb el nom de cada ermita per fer-la identificable.

Molt curiós i anecdòtic l'argumentari de Mont-serrat, on a les representacions 1 i 2 es pot veure la verge amb el seu fill, així com uns angelets, serra en mà, serrant la muntanya. 

Un fet curiós que fa pensar en, possiblement, una imatge no ad vivum és que la verge sigui blanca. Qui ha visitat la verge, no oblida mai  el seu color. 

No obstat això, aquesta obra va ser símbol d'un nou despertar, d'una era d'exploració, comprensió i connexió més global.


  Representació amb llegenda descriptiva

Maison et chambre angelique de la Vierge Marie de Montserrat : située en Catalogne a sept lieües et au nord de Barcelone, 1705

Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Autor, Chez le sr. de Fer

 

__________________________________

 Font: 

- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

- Drawcivitates


viernes, 3 de noviembre de 2023

El dia dels difunts

 

El dia dels difunts

Terrasa, Vallès Occidental

La Huastequita, Mercat de la Independència, Raval de Montserrat, 41, 08221 Terrassa, Barcelona


Altar dels difunts 2023. Mercat de la Independència, Terrassa


El dia dels difunts és una de les festivitats més importants a Mèxic, amb una antiga tradició de més de cinc-cents anys.  Esdevé de la fusió de tradicions, entre la cultura prehispànica, anterior a la colonització espanyola, i la catòlica. Tot i això, no podem parlar d'un 50% en aquesta fusió, sí hi ha la primerenca llavor en el seu origen, a la civilització Asteca.  

 _______________________________________

És una festa de vida, on se celebra el retorn transitori, a la Terra, dels difunts estimats. Tradició on els morts són éssers que, una nit a l'any, creuen el Mictlan, terra dels morts, per estar amb els mortals. 

 _______________________________________

 

Els antics mexicans, mixteques, zapoteques, tlaxcalteques, totonaques i altres pobles originaris, vers la colonització catòlica, van adaptar la veneració dels seus morts al calendari cristià.  Una data que coincidia amb una altra festa pagana i un simbòlic final de cicle, en aquest cas el del blat de moro.

El calendari catòlic va fer la seva personal adaptació, així doncs, l'1 de novembre corresponent a "Tots els difunts" (1), a la tradició mexicana, el dedicà al "difunts petits" o nens, i el dia 2 de novembre als adults.
 
 
Un afer comú, tot i les diferències regionals, és la col·locació d'altars on trobar espelmes, pètals, menjar, figures de cranis pintats de colors vius, coses que li agradaven a aquella persona, etc. 
Els aliments tradicionals són fets amb blat de moro i altres vegetals típics de la terra. També hi veurem el "copal", un recipient amb un producte a base de resina aromàtica, aquest fum es considera aliment especial de les divinitats. Altres productes són la fruita, set plats de molenegro (2) (moles oaxaqueños) amb set truites pels difunts adults, pollastres, cafè, xocolata calenta, aigua beneïda, la imatge del sant i, especialment, la del difunt. Un ple d'elements sensitius que, si més no, et recorden el fet de ser viu. 
 
 
Altar dels difunts 2023. Mercat de la Independència, Terrassa 

Altar dels difunts 2023. Mercat de la Independència, Terrassa



La Juanita ha volgut portar un tastet d'aquesta tradició popular a la seva actual terra, on viu amb la seva família, Catalunya. Una tradició declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO l'any 2008, per tot el que representa i per ser una tradició integradora i no taula rasa. 
 
 
Altar dels difunts 2023. Mercat de la Independència, Terrassa

 
A la seva paradeta del mercat ven productes de la tradició mexicana, aliments, artesania i moltes coses més del seu país de neixement.
 
En aquest espai del mercat de la Independència de Terrassa, han quedat agermanades aquestes dues terres en una tradició.  Una festivitat heretada on la mort no es viu amb pena o gran dolor, és una celebració de la vida dels que sí estem, tot i semblar una contradicció. Una filosofia que ens convida a pensar i recordar en tots aquells i aquelles que han marxat.  
Si no els oblidem i els recordem, encara són vius, mana la tradició. Aquest és el pensament que moltes mexicanes i mexicans volen inculcar als seus fills. Records i estones que conviden a parlar d'aquella persona que ara no hi és, on surten converses d'allò que li agradava fer, de moments viscuts, de manies, de coses que feia divertides, és a dir, de tot allò que s'alimenta el record d'algú que ha estat i és estimat. 
 
💀💀💀💀💀💀💀💀💀💀💀

Així doncs, aquest petit espai de vida, aquesta connexió entre la persona que no hi és en cos, però sí en el record d'ells que el van estimar, el podeu trobar al petit altar expositor, del dia dels morts, que ha fet la Juanita amb molta estima i amor. I si la veieu per allà, ja li podeu preguntar, us explicarà amb molta tendresa tot els que vulgueu saber d'aquest acolorida i bonica festa de vida.

 

💀💀💀💀💀💀💀💀💀💀💀
 

S'han volgut sumar a aquest altar unes pintures fetes per diversos dibuixants de Terrassa i proximitats.



 
(1) L'origen remunta a gairebé 1300 anys. El Pare Gregori III (pontificat 731-741) va consagrar una capella a la Basílica de Sant Pere en honor a Tots els Sants. Anys posterior, a mitjans del s. IX, el Pare Gregori IV va fer extensiva la celebració a tota l'Església al 835. El fet d'escollir l'1 de novembre va ser per tal difuminar altres celebracions paganes, concretament la que festejava el final del cicle, el solstici de tardor.
 
(2) Una salsa que té com a base sis tipus de pebrots (xile) secs, plàtan, miltomate, pa, espècies diferents, ametlla, cacauet, canyella i sucre.



sábado, 21 de octubre de 2023

Reflexió: Conflicte entre el nord i el sud de Palestina

Un seguit de reflexions que he anat compartint a les meves xarxes socials, concretament al Facebook. Ara les deixo unificades en aquest post que comparteixo. 

Una reflexió per cada un dels passos que, objectivament, van portar al darrer conflicte aquest octubre 2023 i que, encara ampliaré, atenta al transcurs d'aquesta guerra. Tot esperant, de cor, una entesa en un conflicte que sembla no veure mai la seva fi i que, des dels meus anys de jove estudiant, anava seguint, per algun motiu, amb molt interès. Potser, amb el desig d'una entesa per ambdós pobles o , potser, amb certa por que esdevingui en un conflicte molt més gran, com aquells, que sempre m'han horroritzat, com a historiadora i investigadora.

Dono espai lliure d'opinió i correcció, que llegiré amb atenció. Demano, com sempre molt de respecte i argumentació. 

 


Reflexió: Conflicte entre el nord i el sud de Palestina 

 
〽 Reflexió 1. Israel, Palestina o Terra Santa, un mateix país designat a la carta de qui li convé. Un territori de gran importància vers el futur del món, perquè allà hi ha la prova de si és possible o no la col·laboració entre el nord i el sud, entre els israelites o jueus, que representen el primer món, i els palestins, que representen el tercer. L'integrisme islàmic ha crescut cada cop més, així com el militarisme i el feixisme a l'occident ric. Ara per ara, sí, en algun moment s'imposa el seny i la pau, la humanitat agafarà força moral per encara molts dels problemes que no han fet més que reiterar-se durant tota l'edat contemporània quant a bucle malèfic. Palestina i Israel un problema terriblement complex en el qual cada bàndol creu que està carregat de raons, és aquí la seva gran dificultat. 
 
 
〽 Reflexió 2. Per comprendre bé el que hi passa allà hem de remuntar-nos a l'època de Jesús o poc temps després. La terra de Palestina estava, com gairebé tot el Mediterrani, dominat pels romans. Els jueus o israelites van sofrir una diàspora. Aquella terra va quedar buida de jueus i va ser ocupada per uns altres habitats de raça i idioma àrab. Uns hàbitats que des de segles havien estat lluitant per aquesta mateixa terra contra els jueus. Aquests àrabs eren els filisteus o palestins, el segon nom és una deformació del primer (Palestina = terra de Filisteus). Ara faig memòria de la història bíblica de Samsó i la bella filistea Dalila, uns mil anys abans de Crist. Una història que va acabar amb la mort de milers de filisteus (palestins) aixafats sota el temple que Samsó encara amb prou força, després de tallar-li els cabells, va enderrocar. No obstant això, també hi ha la versió bíblica oposada, en aquest cas un altre gegant, ara un filisteu, Goliat, que va ser derrocat en mans d'un jove jueu David. Qui més tard va ser rei del seu poble.
 
 
 
〽 Reflexió 3. Un confrontament mil·lenari palestins vs jueus. I fins al s. XX no s'havien tornat a barallar, per una senzilla raó, els jueus havien desaparegut de Palestina. No hi eren. Vivien a la "diàspora", sent marginats i expulsats. Un cas, proper, que em ve al cap és d'Espanya el 1492, per ordre dels Reis Catòlics. És doncs que al s. XX reapareix entre ells la idea "sionisme" de formar un estat jueu a la terra dels seus avantpassats, poblada ara per palestins. Aquesta ideologia ha fet que milers de jueus anessin a viure a Palestina després de la 1a GM, entre els anys 1946 i 47, tot d'una, conseqüència directa de les persecucions de Hitler als jueus. 
 
〽 Reflexió 4. Anglaterra, potència colonitzadora de Palestina, no oblidem, des de la derrota dels turcs a la 1a GM, va festejar aquesta arribada massiva. No obstant això, els palestins no els va fer gaire gràcia. En el seu pensament, estaven convençuts que els jueus amb més diners, més cultura (empatia històrica del moment, si us plau) i més suport internacional, acabarien per dominar tot aquell territori, i ells passarien a ser ciutadans de 2a. L'ONU, 1947, dictamina la resolució 181 (II), dividint el territori en dos estats, un àrab i un jueu. A Jerusalén, ciutat clau per ambdues cultures, se li designa un estatus de "corpus separatum" sota un règim internacional.  
 _______________________________________________________ 
 
El cas d'Israel és un contrasentit, un estat que existeix perquè una resolució de les Nacions Unides li va concedir el dret de la seva creació. És l´únic estat modern creat així. No obstant això, l'Estat d'Israel no deixa de vulnerar sistemàticament totes i cadascuna de les resolucions que li van donar legitimitat.
 _______________________________________________________  
 
 
〽 Reflexió 5. Primer conflicte ------ Els palestins no accepten aquesta partició. Defensen que són molts més que els israelites i que han rebut un 45% i, segons ells, els territoris són els menys fèrtils. És doncs, l'inicia de la 1a guerra àrab-israelià, ja que els països àrabs veïns (Egipte, Jordània, Síria i Líban) van ajudar a Palestina. No obstant això, foren derrotats, i Israel augmenta encara més el seu domini expulsant molts palestins que des de llavors viuen en camps de refugiats en països veïns. Com a territoris propis només els va quedar Cisjordània, Betlem, Jericó, Hebron, etc., i Gaza. Un espai molt petit, però superpoblat al costat de la Mediterrània. 
 
 _______________________________________________________ 
  
Vers la participació de les potències àrabs veïnes en aquest moment, alguns historiadors crítics consideren que aquestes va intervenir per protegir la població de Palestina, que ja abans de la independència d'Israel va patir desplaçaments mitjançant plans de conquesta militar israelines, com el Pla Dalet. No obstant això, altres historiadors consideren que les potències àrabs van veure al pla de participació de l'ONU una nova mostra de colonialisme occidental, el qual no estaven disposat a tolerar.  
 _______________________________________________________ 
  
 
〽 Reflexió 6. Segon conflicte 1967 ------ La guerra dels 6 dies, donat que va ser el temps que l'exèrcit israelià, molt ben armat pels EEUU, va trigar a derrocar als seus veïns àrabs de manera espectacular i ocupar Gaza i Cisjordània. Pels palestins aquesta guerra va ser la "Nakba" (desastre). El conflicte va generar un nou èxode de palestins. Els que no van marxar es van quedar vivint com a mà d'obra barata per l'estat d'Israel. Aquesta guerra és l'inici d'una ocupació il.legal per part d'Israel que dura més de 50 anys.
 

 

Mapes evolutiu del territori palestí (verd), abans de 1948, en 1947 el pla de l' ONU,  1967 y 2010.

 

 
〽 Reflexió 7. Llavors es va crear l'OAP (Organització d'Alliberament de Palestina) dirigida pel dirigent polític Yasser Arafat (que va passar la seva vida lluitant contra els israelians i, finalment, morir suposadament enverinat). El reclam de l'organització era conformar un estat independent a Gaza i Cisjordània on anessin a viure els actuals palestins escampats pel món. L'ONU, resolució 242 (1), reconeix aquest dret, però Israel no va voler fer cas i, gràcies a la seva amistat amb el EEUU va muntar un exèrcit i una economia encara més imponent. Un afer que va representar un greu a tots els països àrabs. 
 
 
Mapa 1967

 
 
〽 Reflexió 8. Salt en el temps, enfrontament propagandístic, polític, ideològic, social i militar de la guerra freda. En resum, un enfrontament entre dos grans sistemes, el capitalista d'occident i el comunista de l'orient, i aquí un posicionament de cada nació segons els seus interessos. En aquesta realitat l'URSS ajudava "teòricament" als palestins, i els EEUU demanava a Israel intransigència, donat que qualsevol mostra de debilitat era un triomf davant el seu etern enemic, l'URSS. Acabada la guerra freda, per no tenir enemistat amb tots els països àrabs, els EEUU, ara sí, fan pressió al seu amic Israel per tal sigui flexible i fes concessions. Moment que Israel retira el seu exèrcit de Gaza i de Jericó, espais habitats pels palestins i posteriorment de Cisjordània. Tot i això, sempre sota "tutelats". Arafat encara és viu i manté de ferm el fi de la intifada, no obstant això, amb un pensament que transmet al seu poble: completa independència en aquest futur nou estat, on la mítica Jerusalem serà la seva capital. 
 
 
Y.Arafat

 
〽 Reflexió 9. Ara bé, una important part de la població d'Israel no està d'acord. Molts pensen què, segons la Bíblia, són ells qui tenen dret a totes les terres que va conquistar el rei David fa tres mil anys. Altres, més desconfiats i fanàtics, no volen fer cap transigència als palestins, pensen que per poc que els donin, els voldran més..., i no pararan fins a expulsar-los, com van fer els romans fa dos mil anys. Són, principalment, un grup d'idiologia d'extrema dreta, semblant als nazis (i faig la comparativa tot pensant en què, justament, fan allò que van patir com a poble). Cometen atemptats contra els palestins buscant que aquests s'hi tornin i encendre una guerra total. 
 
La gran polèmica en aquest conflicte és Jerusalem Est. De gran importància, la Ciutat Vella, donat que alberga santuaris de gran importància per les tres religions monoteistes: islamisme, judaisme i cristianisme. Pels palestins, Jerusalem és la capital d'un Estat lliure palestí i pels israelians és la seva legítima capital. I, per aquesta regla, Israel s'ho va annexionar, en 1980, de manera "oficial", per la Llei Jerusalem.
 
_______________________________________________________ 
  
Jerusalem fou epicentre d'escalada al conflicte de maig de l'any 2021. 
_______________________________________________________  
 
 
〽 Reflexió 10. Hamàs, grup integrista d'assassins, és la resposta que han tingut per part de Palestina. No es conforma amb l'acord de Gaza i Cisjordània, pensen que s'han de matar israelians, donat que són els seus eterns enemics. Per tant, un mateix escenari amb dos rivals a mort on, cadascú per la seva banda, posen llenya al foc i fan trontollar un fràgil acord. 
Des del 2007 Gaza està governada de facto per  aquesta organització terrorista. Una situació que era d'esperar donada la passivitat i falta d'acció de la comunitat internacional. Terroristes "defensant" al poble palestí. Un grup d'assassins sense cap pudor en fer-ne ús, d'aquest poble, en benefici propi, inclús a costa de la vida d'aquests. 
 
 〽 Reflexió 11. Els Acords d'Oslo, de 1993 fou un procés de pau començar a Madrid en 1991. En aquest acord es reconeix l'Estat de Palestina per l'ONU. Es donava un marge de cinc anys per arribar a una pau permanent, fet que no es va aconseguir. L'any 2000 es va fer un segon intent amb els Acords de Camp David, però sense èxit tampoc, aquest cop. Negativa total a nivell de refugiats, vers temes territorials, qüestions de seguretat, ni amb l'estatut de Jerusalem.
 
A més a més, des de l'any 2002, Israel ha construït una sèrie de murs en ubicacions frontereres i encreuaments, restringint espais per separar i aïllar zones del conjunt de Cisjordània d'Israel.
 
El doble sentint d'aquesta "presó" és, sens dubte, aïllar i limitar la llibertat de la població palestina. Asfixiar, deixar aquesta població sense accés a res. 
 
 
"A Gaza, el 38% de la població viu en situació de pobresa. El 54% dels habitants pateixen inseguretat alimentària i més del 75% en són beneficiaris de ajudes. El 35% de les terres agrícoes i el 85% de les aigües de pesca són totalment o parcialment inaccessibles. Més del 90% de l'aigua de l'aqüífer de Gaza no és potable. I al voltant d'un terç de medicaments estan esgotats".
 
Amnistia Internacional 
 
 
〽 Reflexió 12. Una sèrie de protestes l'any 2018 a la Franja, esdevingué La Gran Marxa del Retorn. Reivindicacions i protestes de molts refugiats als països veïns i per la situació de Gaza. La resposta, una brutal repressió per part d'Israel, centenars de morts i ferits.
 
 
〽 Reflexió 13. El "regal" del Golan sirià que Trump va fer a Netanyahu, "miel sobre hojuelas", el 2019. Un enclavament estratègic que Israel va fer seu l'any 1967 (durant la guerra dels Sis Dies, Reflexió 6). Tot i que les Nacions Unides ho expressava com a territori ocupat, Israel, sempre, ho ha defensat com a "territori en disputa". Trump sempre encantat amb Netanyahu i mai, sembla, ha parat a pensar en les conseqüències de les seves accions..., donat que el pensament d'ambos presidents sempre ha estat desestabilitzar el Pròxim Orient a totes. 
 
Benjamí Netanyahu com a primer ministre d'Israel des del 2022, carreg que també ha ocupat del 1996-1999 i del 2009-2021. Va néixer a Jerusalem per passar a viure amb la seva família als EEUU, on va estudiar i graduar com a arquitecte i ciències polítiques a Harvard. 
 
 
Trump i Netanyahu. Acord 2019

 
_______________________________________________________ 
   
La inestabilitat política del país ha donat retorn d'aquesta figura al poder, qui va ser un actor clau en la consolidació de "l'apartheid" del poble palestí. 
_______________________________________________________  
 
 
 
〽 Reflexió 14. Al mes d'octubre del 2023, quan escric aquestes línies, les notícies no poden ser pitjors. Un atac sorpresa de Hamas contra Israel amb víctimes mortals, el passat 7 d'octubre. Fet que va activar una escalada de terrible violència tancant, aquest dimarts dia 17, amb un bombardeig a l'hospital Ahli Arab de Gaza. 
 
〽 Reflexió 15. La nova manera d'actuar de Hamàs és mediatitzada a tots els afers públics. Ha buscat fer-se veure i escoltar, un impacte propagandístic i mediàtic sense parangó. Va buscar el dia de l'atac, fent-lo coincidir amb una festivitat religiosa nacional important pel poble israelià i, simbòlicament, també amb els cinquanta anys de la Guerra de Yom Kipur, l'octubre de 1973. I, el què horroritza, Hamàs ha fet un tomb en la seva terrible operativa d'atac, una novetat que als mateixos ulls dels terroristes s'expressa com un èxit. Fet motivador per aquests assassins que podria fer suma al fanatisme ja latent i alimentar aquesta sense raó. Palestina no és Hamàs, no obstant això, l'escalada del conflicte es veu a venir. No descarto "l'ajuda" de Rússia o Iran, fet que, sens dubte, portarà aquesta guerra a un altre nivell imprevisible a totes les anàlisis o pensaments.
 
21 d'octubre 2023 
 
 
Fonts: 
- Apunts història Sergi Calvo. Professor Ferran Casablancas SBD.
- Israel i Palestina. National Geographic. Temes i Guerres 
- Diario. The Times. Trump calls Netanyahu to congratulate him on victory 10 April 2019, 7:07 pm
 -  Mapes de Philippe Rekacewicz. Régis Martineau Font: National Geographic. Secció Història
 
---------------------------------------------------------------------- 


 
 
 

domingo, 27 de agosto de 2023

La Pedra de la Bossa - Vacarisses

La Pedra de la Bossa de Vacarisses

Vacarisses, Vallès Occidental

Coordenades: 41°34'42.9"N 1°53'59.7"E

 

Molt abans carreteres actuals, ferrocarrils i tota obra d'infraestructures que fan fàcil i segurs els desplaçaments, la mobilitat es limitava a la tracció a sang, fos amb animals o a peu.

 

Pas de la Pedra de la Bossa

Un camí de pas habitual, pels vacarissencs i vacarissenques en connexió amb els veïns d'Olesa, era el conegut com a camí Vell d'Olesa a Vacarisses. Aquest, als s. XVIII i XIX pujava per la vall del Torrent de la Creu de Beca i la Roureda, passant per la font de Pastora, fins que arribava, tot entrant a Vacarisses, al pla del Fideuer. En aquest punt derivava en una bifurcació, vers l'oest, direcció cap al coll de Bram (també coll de Bran) i la serra de l'Hospici, en direcció al Palà (referim l'Hostal del Palà com punt estratègic dins d'aquesta cruïlla d'intineraris) i què, després, donava continuació cap a Castellbell i Manresa. L'altra derivació, que podies agafar al pla del Fideuer, era en direcció nord-est, també cap a Vacarisses, però aquest, era el camí que passava per l'estret denominat, coll de la Pedra de la Bossa.

 

Parlem d'un pas molt estret, enfilat entre roques, amb una roca o pedra molt gran que treu tota visibilitat vers a ponent. Era considerat un pas molt perillós, un enclau on els viatgers intentaven no anar mai sols, per la por de trobar-se lladres. Un fet que era habitual. 


De fet, el nom "pedra de la bossa" esdevé del sistema que els lladregots feien servir, obligant els caminants a deixar damunt la pedra, tot allò de valor que portaven. 

 

Panell informatiu que recorda el nom

Tot i això, el pas de la Pedra de Bossa és una més de les llegendes conegudes als voltants del terme i del nostre poble, no hi ha cap documentació oficial que faci confirmació fefaent, donat a la publicació de J. Solà, Sant Salvador de les Espases, 1929. 

No obstant això, de cert sí hi havia en aquesta afirmació, tal com va deixar escrit  el Sr. Fermí Gibert, qui va ser procurador del Sr. Marquès de Castellbell.

 

"Entre els moltíssims cops que transità per aquest Coll, una vegada allà pels anys 1820, vaig ésser esperat pels lladres mentre tornava d'Olesa, carregat de diners, creient-se que, com sempre, tornaria sol; però en veure'm acompanyat de tres personatges verament invisibles per mi, però no per ells, no es van atrevir a atacar-me. Mesos més tard, en explicar el cas, assegurava que anava sol, però que, essent tanta la meva devoció als Sants Reis, podria ser que, els seus Advocats, m'haguessin volgut acompanyar en moment de tant perill."

Publicació: Balcó de Montserrat - setembre 2003 

Transcripció de J.M. Farrés Tries



Fonts

FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 117-118

HERNÁNDEZ, Àngel Manuel (2009). Pàgines vacarissanes, p.125-127

 SOLÀ COROMINAS, Joan (1929). Història de Sant Salvador de les Espases, Terrassa.

https://mapcarta.com/N8087405481/Map

 

jueves, 17 de agosto de 2023

El joc de l'Oca a Monistrol de Montserrat. El possible Joc del Temple.

 

El joc de l'Oca a Monistrol de Montserrat

Coordenades:   41°36'37.0"N 1°50'42.7"E

 

Aquest post serveix com a nous apunts vers un que vaig escriure el 2018. 

Marques de picapedrer - Simbologia lapidaria - Monistrol de Montserrat 

He volgut ampliar informació o, si més no, obrir una nova hipòtesi vers el significat d'aquests petròglifs trobats en un mur del carrer Pas de la Canaleta, molt a prop de l'aqüeducte de Cal Pla a Monistrol de Montserrat.

 

Marques picapedrer Monistrol de Montserrat

 

Tres camins de Sant Jaume m'has servit per trobar certa similitud en les formes d'aquests gravats amb els marcats de tradició templera, relacionades amb el camí. 
 
Estic parlant de les marques conegudes com a "potes d'oca".
 
__________________________________
 
Com a peregrina catalana enamorada de la història i del Camí de Sant Jaume, en el seu sentit més ampli, però molt especial, en el sentit "d'amplificador de consciència" que és capaç d'aportar aquest camí, així com a estudiant d'història i buscadora incansable d'aspectes màgics i simbòlics, he quedat atrapada en aquest viatge que canvia d'arrel a les persones sensibles.
__________________________________


 
El camí és molt més que conxes, carbasses, bordons o peus adolorits, hi ha tantes lectures que reduir la seva riquesa a una mera o única interpretació es deixa-ho en una posició injusta.

L'olfacte em recorda als aromes egipcis i, em fa pensar en Osiris (1) en transcurs del meu camí, un sobirà considerat just i generós, una deïtat relacionada amb el bé i el mal, així com amb la possibilitat de vida més enallà de la mort. Tal com sigui, la ruta màgica, ja era abans de ser domada per l'Església catòlica, una entitat que li va donar forma i ensinistrar tant com va poder. No obstant això, només són els meus pensaments pas a pas del camí.


 ↫↬
 
Els petròglifs, aquestes marques de picapedrer de Monistrol, les miri com les miri, són potes d'oca i, en aquest cas, dobles. Les recordo, donades les que he pogut trobar en el meu camí, com ara aquestes en un mur de la ciutat de Burgos.
 

Potes d'Oca a Burgos. Mur del C/ Emperador. 
 Parroquia de San Pere de la Font. 
Ubicació: 42°20'30.2"N 3°42'45.9"W
 
Més marques a l'església de Santa Maria la Blanca, en Villalcazar de Sirga, Palència. Imatges cessió d'Antonio Carlos Santana.
 
Santa Maria la Blanca de Villalcazar de Sirga.
Potes d'Oca a Plasència. 



 
 
Relació templera i breu història dels templers.
 
La història del Temple inicia al 1.118, moment en què nou cavallers es presenten al rei Balduí II de Jerusalem per custodiar els camins de pelegrinatge fins a Terra Santa (Eslava, 1994). Però durant els anys següents, en lloc de complir amb el seu compromís, es concentren a realitzar una sèrie de treballs arqueològics a les ruïnes de l'antic Temple de Salomó, i als seus subterranis sembla que descobreixen alguna cosa. Alguns investigadors especulen amb la troballa de l'Arca de l'Aliança, altres amb el Sant Grial, encara que cap d'aquestes hipòtesis sembla demostrada. L'única dada coneguda és que a partir d'aquesta misteriosa troballa, tornen a Europa, on començarien a créixer econòmicament i políticament. (L'any, 2005).
 
Pocs anys després, el 1128 a la ciutat francesa de Troyes, sant Bernat de Claravall (1090 - 1153) conforma la nova orde militar, amb un concepte de soldat desconegut fins aleshores per a la cristiandat: el monjo-guerrer. Una categoria que els permet assassinar en nom de la fe de Crist. Posteriorment, onze anys més tard, Innocenci II dicta una butlla per la qual els templers obtenen una sèrie de drets i mesures que els fan gairebé intocables en mans de la jurisdicció dels monarques locals i del poder eclesiàstics ordinari (Morales, 2017)
 
Privilegis i recursos econòmics fan del temple una ordre amb un múscul econòmic sense precedent fins al moment. El 1129 trobem la seva implantació amb un reclutament a França, Espanya, Portugal, Anglaterra, Alemanya i Bèlgica.
 
El sistema d'encomanda va ser la manera que van propiciar per una gestió i explotació eficaç dels seus grans dominis i recursos. Així, com un important pas evolutiu per tal administrar tal descomunal estructura econòmica, va ser el "crèdit bancari " (2). En certa manera, els templers, van posar la llavor de la banca moderna.
 
Aprofitant que les seves encomandes estaven distribuïdes per tota la cristiandat, el peregrí no necessitava portar tots diners en el seu viatge a Terra Santa, donada la inseguretat que implicava aquest fet. Ara, podia dipositar-ho en una encomanda, on estava protegit per soldats armats, i anar traient-lo segons necessitat per una comissió. 
 
Les conseqüències del seu dominat, les sabem, brutalment erradicats dos segles després, per ordre de Felip IV el Bell i Climent V. 
 
 
 
Els Templers a Espanya.
 

Els templers arriben a Espanya c. 1130, amb un objectiu, fer creuada contra els musulmans de al-Àndalus. Fet fonamental pel procés expansiu cristià. Un factor que va modificar la configuració del mapa polític fins a l'actualitat, per bé o no.
 
D'altra banda, l'ordre va tenir com a objectiu secundari la protecció dels pelegrins que emprenien el Camí de Sant Jaume, complint així amb la seva missió fundacional de protecció dels camins als Llocs Sants (Contreras, 2015).  
 
Als seus múltiples encomanes repartides al llarg del camí, oferien allotjament i un hospital. A més, com he explicat anteriorment, també brindaven la possibilitat d'extreure diners a les seves encomanes com si d'una "sucursal bancària" es tractés.
 
 

sábado, 12 de agosto de 2023

Torre Merola i la llegenda del cavaller de Merola - Puig Reig

 

La Torre de Merola o "Torre dels moros"

La Torre de Merola del Castell de Puig-reig, Barcelona.

Coordenades:  41°55′53″N 1°52′17″E

 

Vers el sud, al municipi de Puig-reig, hi ha els vestigis del castell de Merola amb datació del s. XIII i catalogats com BCIN. Segons les evidències, i degut als terretrèmols del s.XV a Catalunya, nomès resta dempeus una de les dues cares del que va ser la torre defensiva.

Originàriament de planta rectangular de 5 x 3,8 metres i una alçada de 14,8 metres. Devingut del temps es va desprendre una part al 2016, alertant a l'Ajuntament pel risc d'ensorrament i pèrdua del monument. L'actual intervenció, obra de l'arquitecte Carles Enrich Studio, per la recuperació i prevenció, és un dels atractius més visitats d'aquest petit poble.


Torre dels moros  

Axométrica
 

Tot i aquesta magnífica conjunció entre patrimoni i enginyeria, el conjunt patrimonial de l'entorn que l'envolta és, també, molt interessant.

El que va ser el castell se situava al capdamunt d'un turonet, com referim, només resta dempeus el llenç nord del que va ser la torre de guaita, la resta està en ruïnes sota terres i enderrocs.

Vestigis d'una de les cases i la torre al fons

Properes, s'hi conserven restes de dues cases abandonades a mitjans del s. XX i una gran quantitat de tines de datació del s.XVIII, així com nombroses restes de murs de feixes, testimonis de la gran activitat de l'entorn i de tota la vall de Merola.


A ponent hi ha l'església parroquial de Santa Maria, actualment sense activitat.

 

Església de Merola


 

La Llegenda del Cavaller de Merola

 

Aquell dia, a palau tot era festa i alegria. Els sarraïns s'havien redit i el rei Jaume I havia entrat victoriós a la ciutat de València. Les principals dames de la cort no cabien a la pell de contentes: després de tanta guerra tornarien a veure els seus marits i fills.

La frisança i el neguit d'aquestes dames eren tan grans que van anar a veure la reina:

- Us imagineu, Majestat, quina sorpresa no tindrien els nostres cavallers si els anàvem a rebre?

Tal dit, tal fet. No s'ho van pensar pas dues vegades. Sense dir-ne res a ningú, reina i dames de la cort van posar-se en camí fins arribar al mateix límit de les terres cristianes i, quan se'n van voler adonar, els sarraïns les havien envoltades per tots cantons.

- Pobres de nosaltres! - es lamentaven.

- Aquests moros ens faran presoneres!

Per sort el cavaller de Merola s'havia adonat de tot i, tement del que pogués passar a la reina i a aquelles dames imprudents, les havia seguides d'amagar amb els seus homes. La lluita va ser ferotge i sagnant, com ho eren totes en aquell temps, en què els cavallers lluitaven només amb l'espasa i la força del seu braç; però gràcies al coratge i valentia del cavaller de Merola els moros van fugir i les dames foren salvades del perill.

Quan el bon rei En Jaume I ho va saber, va voler recompensar el cavaller de Merola com es mereixia:

- Demana'm el que vulguis i t'ho concediré -digué el rei.

- Senyor - va respondre el cavaller Merola -, és deure de tot cavaller servir sempre el seu rei sense esperar-ne res a canvi. Per això no vull ni terres, ni cavalls, ni riqueses. L'únic cosa que voldria de debò és una de les cinc barres del vostre escut.

I fou així com l'escut de Catalunya es va quedar només amb quatre barres. La que hi falta, des de llavors, pertany a l'escut del cavaller de Merola. 

 www.altbergueda.cat

  

Fonts

Revista plo