jueves, 14 de septiembre de 2017

Sant Salvador de les Espases - Esparreguera

Sant Salvador de les Espases 

Capella medieval amb datació dels s. X - XIV i amb diverses restauracions durant el s. XX.
Es situa dalt d'un cim aïllat i espadat, d'ací el seu nom. Un turó escairat i accidentat, en un punt de confluència entre tres municipis: Esparreguera - Olesa - Vacarisses. 
Està declarada bé cultural d'interès nacional i està protegit. Actualment, en molt bon estat, gràcies als voluntaris  i amics d'aquest espai, què amb molt d'esforç i desinteressadament cuiden d'aquest magnífic edifici, gairebé cada dia. Associació d'amics de  Sant Salvador de les Espases d'Olesa. Fundada al 1972 i legalitzada anys després.



La tradició oral dóna explicació a la ubicació d'aquesta i també al seu nom, amb la Llegenda de les espases de foc. Una llegenda molt bonica, però no històrica, que vincula l'existència d'un castell (actualment només insinuen vestigis en un estat molt dolent) amb la construcció de la capella.  
En temps de lluites cristians-sarraïns, aquests últims volien conquerir el castell i els dominis que enlairava el turó. En posició desigual els cristians,  dirigits pel Comte de Barcelona Ramon Borrell, van pregar a Déu.  Aquest, els va escoltar i enviar una pluja d'espases de foc que delmaren els enemics i els van fer fora d'allà.

Sant Salvador de les Espases.  413 m

També es diu que els vacarissencs van participar d'aquesta batalla. Van atrapar un bon escamot de moros al collet de Sant Salvador, els van acorralar i mata sota el coll de Bram. D'aquí el nom "bram" dels brams i gemecs dels sarraïns.
En agraïment s'erigir la capella dedicada al Salvador.   Els goigs de l'ermita així ho expliquen:
Salvador de aquest veinat
vos declarau novament
quan ab foch y espasa ardent
llansau al moro obstinat,
quedant est poble salvat.
Ab tan singular favor,
ohiu al qui Vos confia
Soberano Salvador.   

 
Les vistes des d'aquest espai són espectaculars envero la muntanya de Montserrat i el territori adjacent. I és fàcil entendre el perquè  del seu emplaçament un cop ets a dalt. El control visual de tota la perifèria és realment privilegiat.


Monestir des de la part més alta de Sant Salvador.


Contrallum - vistes roques de l'Afrau


La Capella es mencionada al s. XIV i assentada sobre un castell, possiblement del s. X.  És d'una sola nau, de volta baixa i absis quadrangular. Manté alguns detalls gòtics, degut a les reformes del s. XVI.  I al 1989 es va restaurar el retaule.  
La imatge de Sant Salvador és obra d'Amadeu Paltor, pintor i escultor olesà i es va col·locar al 1978. També hi ha una reproducció de la predel·la del retaule gòtic del s. XV. L'original el trobem al Museu Castell Cartoixa de Vallparadís (Terrassa).

Altar de la capella

Espai pel coro

Finestra tapiada d'estil gòtic.
campanar

En un anex a la capella hi ha un espai amb bancs i una barbacoa. Aquest pot ser emprat per excursionista i caminants que vulguin parar.  I al fons, una porta dóna accés al menjador.La sala menjador, a  l'igual que la capella és oberta els dijous i diumenges, així com el dia de l'Aplec pels amics de Sant Salvador.


Espai obert i ermita al costat

Espai interior amb taules i barbacoa

Barbacoa sala oberta

De dins a fora

Accés espai tancat. Obert dijous i diumenges
Porta  accés al menjador.

Racó d'imatges del menjador.
Espai que dóna accés a la cuina.
Llar de foc de la cuina.
Cuina. L'aigua és de puja tractada.

Exterior. Xemeneia cuina interior

El castell, a l'época d'alt-medievo,  formava part del conjunt de castells estratègics al fità del Llobregat, que feien de guaita fronterera envers atacs sarraïns. La construcció del castell, és, possiblement, a l'època de Guifré el Pelós.
Els primers documents on surt esmentat el castell són datats entre el 966 i el 985. El comte Borrell l'hauria venut al seu fidel Guillem. El comte i la seva dona vengueren també a Guillem el castell d'Esparreguer, forma'n una mateixa senyoria.
La ràtzia sarraïna què donar origen a la llegenda correspon al 999 a mans de Guillem.
Posteriorment hi ha un seguit de diferents propietaris referenciats, així doncs el castell passà per diferents mans fins al 1351 que l'adquirí el monestir de Santa Maria de Montserrat, que conservar la senyoria fins al 1836. 

Topogràfic + Ortofoto Delimitacions censals 2015
Detall de les parts visibles de l'antic castell

Bocí de l'antic castell

Altres fragments del castell


 De la destrucció d'aquest castell també hi ha una llegenda que ho justifica, victoriosa, dit sigui de pas. 
Tot sorgir de l'enfrontament per la disposició del regne de Navarra, entre el rei Joan II d'Aragó i el seu fill, el príncep Carles de Viena, tras la mort de la mare, la reina Blanca de Navarra.  I en un context de guerra civil catalana  s. XV, el príncep de Viena era un bon atractiu pel patriarcat barceloní.  
El cavaller de les Espases va ser partidari del príncep, com bona part de la noblesa catalana. La victòria per part del rei, de fer empresonar al príncep a Lleida, segons explica la llegenda, va ser possible gràcies a un cavaller traïdor que va ajudar secretament a Joan II.  
El cavaller traïdor va passar un dia pel castell del senyor de les Espases i demanar acollida. El propietari del castell es va negar. Doncs, enfadat i furiós el cavaller venut va anar al rei a explicar-li, i el rei obligà al senyor del castell a donar acollida a l'indignat cavaller.
Així doncs, el señor del castell va manar que buidaren el castell de tots els elements per donar hostatge sense "luxes".
En veure's burlat, el cavaller traïdor va cremar el castell, amb grans flamades que van durar tres dies. Tot i això, la gent del castell anava dient  " Val més el castell cremat que deshonrat".

 

Notes finals: Fort agraïment als amics de Sant Salvador que cuiden, estimen i fan per mantenir viu aquest preciós espai, què sense cap dubte, d'altre manera ja hagués estat espoliat fruit de bretolades i bandarres.  

Record

Fonts consultades:
Pelegrí Casades i Gramatxes (Barcelona, 1855-1947) espases 
Turismes del Baix Llobregat 
Diba
Bloc sapiens- Carles de Viena
ICGC Cartografia