miércoles, 9 de agosto de 2017

El Paller de Tot l'Any - Rellinars

 

El paller de Tot l'Any 

El Paller de l'Obac o Muronell

 

Aquesta muntanya rep el seu nom per la peculiar forma que adopta la seva agulla, similar a les pallisses.
La seva alçada  818 m i la seva morfologia la fan un dels cims més característics de la carena del camí ral i del conjunt de l'Obac.


Conglomerat Paller de Tot l'Any 818 m

 

És també, un encau ple de llegendes relacionades amb bandolers i traginers del s. XIX.  En una de les escletxes que aboquen cap el Sot de la Portadella, hi ha qui afirma que tenia el seu amagatall el mític bandoler Capablanca.  Allà, aquest enigmàtic personatge donava accés al seu cau per medi d'un sistema de polees i despenjades que ell feia servir per fer amunt i avall amb el seu botí.


Paller de tot l'Any i Montserrat al fons

 

En un dels laterals, hi ha una inscripció del mantra Om mani padme hum. És probablement el mantra més famós del budisme. És traduït com "la joia en el Lotus". En un terme més complert, representa la purificació dels regnes de l'existència o l'estat espiritual perfecte, segons aquesta filosofía.

 

Om mani padme hum

 

Aquest massís, a l'igual que la seva veïna la muntanya de Montserrat, no és una muntanya elevada per forces orogèniques esclusivament. Són relleus mantinguts per la seva consistència i composició de l'erosió voltant.

 
Montserrat des del Paller de Tot l'Ant

   

És pròpiament un conglomerat de còdols arrodonits i enllaçats per una composició de sorra i argila, amb una cimentació de natura calcària que fa de lligam al terreny. 

Per entendre aquest concepte hem de remuntar 65 milions d'anys. El relleu estava lligat a la Depressió Catalana Central. La formació d'un mar entre l'antic continent catalano-balear i els Pirineus, rebia l'abocament de diversos rius per sendos costats. Aquests rius, transportaven diferents materials morfològics, que feien sedimentació en aquest enclau i l'anaven omplint amb aquests estrats. És doncs una muntanya formada a partir d'un delta fluvial i dels corresponents moviments orogènics de les plaques. L'erosió diferencial al llarg dels anys i els despreniments de sediments més febles dels més resistents, van fer la resta al deixar veure aquestes meravelloses agulles conglomerades.

 

Mar Catalano-balear

 

Ara pensem en  una aixeta que raja aigua a la pica de casa. Si aquesta aigua, té una composició de força calç, la sorra i diferents minerals  van sedimentant, i serveixen durant milires i miliers d'anys com a lligam pels diferents còdols arrastrats a una terrassa fluvial. 

Trobem una magnífica explicació a la web: Història geològica del Bages

L'origen de Montserrat i el parc Natural de Sant Llorenç de Munt - Serra de l'Obac és molt similar i paral.lel en el temps.  Però així com Montserrat no té comparatiu en el món, amb altes parets i enfilades agulles, Sant Llorenç manté carenes, parets més baixes i sense regió d'agulles.  La raó són els conglomerats que hi van formar part de la formació en els diferents espais.  Els còdols de Montserrat van ser més grans i homogenis de dalt a baix. Els de Sant Llorenç són més petits i en menor quantitat. També hi ha una base més calcària, tant en la sedimentació com en la formació dels còdols. Aquest component calcari ha impedit que Sant Llorenç quedés més enfonsat i/o aïllat com és el cas de Montserrat.

El Paller de tot l'Any i la Roca Salvatge, serien dos exemples d'agulles excepcionals, a petita escala, com exemple més pròxim de la formació de la seva muntanya veïna.

 

 Font recerca:

Jordi Badia - El pou de la Gallina. Observatori Natural
Wikipedia

 


Font de la Pola - Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac

Font i Balma de la Pola 

Al Turó de la Pola - Parc de Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac

Estil: Medieval, modern

La Balma de la Pola i la seva Font és una preciosa balma, llarga i amb una profunditat considerable. La seva cornisa volada la fan un perfecte aixopluc, així com un preciós raconet.  Colles excursionistes han sabut treure bon profit per crear un espai lúdic, amb taules de ciment i pedra, per passar llargues estones, xerrar, descansar o jugar.  

En l'àmbit descriptiu: d'orientació a migdia, té poques restes visibles de què poder va ser una balma obrada a la baixa edat mitjana, alguna resta probable de murs de tancament o els seus fragments.  A l'interior hi ha la font de la Pola. 


Font de la Pola
Cartell. Substituir l'original per tal de demanar respecte.

L'ús d'aquest espai en temps passat, és difícil de concretar. Hi ha documentació de 1336 d'un pergamí del mas de la Mata, on dóna coneixement del mas de la Pola. Poder aquesta balma en condició de balma obrada respon a aquest mas o simplement era un afegit.  El  1592 ja no consta al cens de població, possibilitat d'un segon ús o desús d'aquest espai com habitatge.
El que si és segur, són les diferents utilitats, segurament relacionades amb la torre de la Pola, què era un punt de control envers temps incerts.

Fent un gran salt en el temps, i parant al s. XX, concretament cap a finals dels 20, torna a tenir el seu merescut protagonisme. Tot de la mà de la colla excursionista de juventut Terrassenca. Van decidir aprofitar aquest racó i el degoteig d'aigua de la font per construir una cisterna dipòsit i una gran pica al costat.

1929. Imatge constructors. Font Trail Sant Llorenç.
El principal o principals constructors de l'espai lúdic, van ser en Valentí Rossinyol (Tinet), en Pere Palleja i Hans Weichsel. Tot amb l'ajuda de diferents membres del centre excursionista de Terrassa, que van ajudar amb el trasllat del material.

Font de la Pola
Taula amb banc rodó

Font de la Pola
 Taula d'escacs formigó i pedra

Font de la Pola
Font amb el seu dipòsit interior
Font de la Pola
Pertxeros per les botes de vi


En un costat de la balma hi ha un petit rebost. Avui tapiada la porta.  El feien servir per guardar plats, gots i estris per poder cuinar. Els constructors d'aquest indret deixaven la clau a qui ho demanava i a canvi havien de deixar algunes monedes a la guardiola que hi havia a dins. Amb aquesta voluntat s'anaven cobrint les necessitats de nous estris i material per para taula. Fins que la mala voluntad d'algú va robar tot el que hi havia.

Font de la Pola
Detall del possible petit rebost

Font de la Pola
finestreta
D'aquest parament lateral, també he trobat informació d'un segon ús, què li va donar la guardia civil en temps d'autarquia. Sembla ser què va ser emprat com a caserna de güaita per fer emboscada als, què voltaven pels camins i guardar el seu armament.
Cau del guille blog
Aquest espai va ser àrea d'esbarjo del Tinet i molts joves de la colla fins que l'èxit del lloc va fer que busquessin i acondicionessin una altra balma al Racó Gran de Mata-rodona.


Font de la Pola
Indicador


Fonts consultades:

Trail Sant Llorenç
Imatges de Elena Santiago, Laura Carpio i Ruth Tornero
Diba

martes, 8 de agosto de 2017

La Balma Quarto de reixa - Sant Llorenç de Munt i Serra de L'Obac

La Balma Quarto de reixa (Mura)

També conegut com La Balma de la manta o l'hotelet de la Pola.  Està situada al Sud dels Castellots de Tanca a la serra de L'Espluga.

El nom "Quarto de reixa" esdevé de les habitacions de les cases unifamiliars de barri, que estaven al costat de la porta d'entrada i tenien una finestra a carrer, normalment amb una reixa. Aquesta estança era la més lluminosa i podia tenir diferents funcions. Com a rebedor de visites, dormitori, despensa, botiga, etc.

 Castellots de la Tanca a la carena de L'Espluga

És una Balma obrada, amb dues parets de pedra seca que la tanquen formant una porta d'accés frontal.


Interior balma. Manta dels xinxes

Exterior i Manta dels xinxes

Exterior

Els últims usos coneguts són dels anys  20 i 40 del s. XX,  algunes famílies van condicionar aquest espai i la font de la Pola per passar els caps de setmana i/o l'estiu.


Localització de la Balma del Quarto de Reixa "D"


  • Història i ocupació Humana:  Aquestes característiques geomorfològiques de les parts altes de Sant Llorenç de Munt i la Serra de l'Obac, les roques conglomerades, són espais poc adients per assentaments o establiments llargs en el temps. La manca de terres conreables, així com la difícil disposició de dipòsits al.luvials fan que només siguin espais de refugi temporal. Mentre que les parts més planes, les arenes o vora el Ripoll fossin més proclius. És evidència en troballes neolítiques, i contable fins el s.V.  
  • A l'Edat mitjana, des del s. XI fins XVII, la història de la muntanya té el seu cim culminant a la Mola, i amb els castells de ça Pera, Castellar i Mura. També la disposició de masies que van establir i incrementar aquesta ocupació d'assentament a la muntanya.
 
 
Fonts consultades:
Trail Sant Llorenç
ichn.iec 
Llegalemampas 
Això és la mola 

lunes, 7 de agosto de 2017

El Hospital de la Sang i la cova Cort Fosca de Matarrodona - Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac


El Hospital de la Sang de Matarrodona i la Cova de la Cort Fosca

Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac

Al terme de Mura, a la vesant sud-est de la carena de la Fosca, en un racó amagat i curiós del parc natural de Sant Llorenç  hi ha aquest espai què és el reflexe de la nostra història.

L'hospital de la sang  és el nom genèric donat als hospitals provisionals i situats a punts enclaus prop de situacions bèl.liques.  Aquests hospitals van sorgir de la necessitat d'auxili ràpid als ferits, (moltes vegades asistien als diferents bàndols), que morien per manca d'atenció als insuficients hospitals del moment. Aquests hospitals ambulants tenien en èpoques de guerres, un caràcter sagrat que era respectat pels bàndols combatents. 

Interior de la bretxa que feia d'Hospital provisional

Context Històric: Les guerres carlistes 1828-1876 van tenir una destacada importància a Catalunya.  Tot i ser una guerra que va tenir un origen en l'àmbit de tot l'estat, va ser a Catalunya, i especialment la part més nord, que va destacar per la seva resistència i violència.

La mort de Fernando VII  +1833 "el deseado",  va partir en dos l'Espanya del moment. En teoria va ser una trifurca dinàstica entre els partidaris de la Lley Sàlica, que impedia reinar a les dones  i seguia vigent, i els que pensaven derogar-la. Els primers consideraven com legítim hereu de Fernando VII al seu germà don Carlos i els segons a la seva filla, Isabel II (que regnaria sota la seva mare com a regenta, Maria Cristina).

La realitat de fons era l'enfrontament entre les dues Espanyes. La moderna i defensora de les llibertats i el progrés, la de les Corts de Càdiz i defensora de la Reina. I l'Espanya negra, ancorada l'absolutisme monàrquic de las lleis velles i el clericalisme a ultratge, sota el lema "Deu, pàtria i rei".


El suport popular a don Carlos estava al camp, impulsat pel capellà de cada població. La por què es predicava a fer enrere en la ja complicada situació del camp català, era prou efectiva per fer amunt en armes tota una aldea. El Carlisme va ser un fenomen agrari dels sectors més endarrerits i religiosos de la societat.
Per altra banda, els "cristinos o isabelinos" eren més propicis de les grans ciutats, amb una ideologia moderna i liberal.

Els diferents tira i afluixa d'aquest conflicte van esdevenir amb l'alçament armat de la casa Saboya al tron, al 1876 amb Alfons XII, anomentat "el pacificador" (Fill d'Isabel II i Francisco de Asis de Borbón). Donant espai al període de la Restauració de la monarquia borbònica.

És doncs l'importància d'aquest espai a la nostra història.

L'Hospital es troba dins d'una escletxa de la roca que té forma de V invertida i amb orientació N-S. Esvoranc que fa de passarel·la i que queda discretament amagada. Trobem  restes del que devien ser els murs o separacions interiors. Un mur de pedra seca, mig enderrocat, què dóna mostra del que devia ser un espai central una mica més ampli. Un segon nivell,  conjunt d'una segona divisió. Possiblement una sala més petita.


Accès exterior N


Cavitat sostre natural

Lateral de pedra calcàrea que formen l'espai


La cova de la Cort Fosca, coneguda també com la Cort Fosca de Matarrodona, per la proximitat a terres d'aquesta casa. Aquesta cova és veïna de l'Hospital de la Sang.
És una cova amb tipologia d'espluga o caverna, amb cobertura en forma de V invertida i tapada per la vegetació. 

Entrada a la cova

Detall de heures que tapen l'entrada

Disposa de dues sales accessibles, una primera més llarga i ampla, i la segona més al fons, cap un lateral. Separant aquestes dues hi ha un mur de maons. En aquesta segona hi ha una font d'aigua construida cap els anys  40 per Valenti Rossinyol, Tinet.


diposit aigua font natural. Font del Rossinyol de Tinet

Aixeta de la font

A la primera sala trobem una pedra amb una cavitat circular excavada. Sembla que la feien servir per fer foc a modo de fogó. 

Pedra foradada.

És probable que anteriorment en aquest espai, existís algun tipus de construcció anterior, ja que s'han trobat restes ibèriques. La tradició i existència de balmes habitades a la zona és constant i trobem si fem una volta pel parc. Els conglomerats calcaris de l'espai geològic són propicis a la formació d'aquestes balmes i cavitats càrstiques que es van originar durant l'Eocè. 

Imatge des de l'interior cap a l'entrada



Els diferents usos d'aquestes formacions, aixopluc, cabanes, amagatalls o habitatges durant l'alta Edat Mitjana  queden referenciats, ja, en certs documents dels s. VIII - IX. 


En Valenti Rossinyol. El Tinet.

Guies de l'Emissió:(En memòria de)
Valentí Rossinyol, Hans Weichsel i Pere Pallejà.
La setena emissió d'Això és la Mola desvetlla, a través de diversos testimonis, moltes històries perdudes de la Pola, els Castellots de Tanca, la Fosca i el Racó Gran.
Emissio 7.  Per Això és la Mola. 

Aquestes terres han estat propietat del mas de la Mata, però entre finals dels 20 i els 70, amb la guerra civil pel mig, l'Obac va tenir un virei. Parlem de Valentí Rossinyol i Canudas, conegut com Tinet o el Tinoi.  En aquest post del meu blog, també vull treure de l'oblit al Tinet i a la colla com en Pere Pallejà, el Hans Weichsel, el Puig, el Navarro, el Tomàs i d'altres que han fet senyal a la nostra muntanya, com a grup excursionista de la juventud de Terrassa.
 
Emboscats a la Cort Fosca
i construcció de la font del Rossinyol.
(Guerra Civil Espanyola)

A la part final de la Guerra Civil, en Valentí Rossinyol, que ja tenia 40 anys, va ser cridat a files. Com el conflicte ja estava en la fase final, el Tinet va creure  hi podia contribuir ben poc i, com molta altra gent de la seva edat, va decidir amagar-se.
Conjuntament ambe els seus amics Navarro i Joan Folch, van  establir-se a la Cort Fosca i l'Hospital de Sant, un lloc difícil de trobar i que ja havia tingut la mateixa funció unes dècades abans durant la guerra carlista.
A la Cort Fosca, el Tinet i la seva colla van deixar una nova mostra del seu interés i de la seva habilitat per a edificar fons. Durant la seva estava van fer una pica per a recollir l’aigua que degotava del sostre de la cova. Amb el pas del temps, aquesta construcció ha conservat el cognom del Tinet, encara avui se l’anomena la Font del Rossinyol.
Uns metres més enllà de la cavitat van repetir una edificació semblant, que ara es coneix com la Font de l’Hospital. Era un sistema més de recollida d’aigües d’aquest actiu grup.
(Això és la mola blog)
 
 


Fonts recerca:
DIBA 
Con los niños a cuestas - blog
Wikipedia 
De tant en tant trobo pedres 
espeleobloc 
Això és la Mola







 

viernes, 28 de julio de 2017

Camí Romeu - GR 96 - Etapa 3

Camí Romeu - Gr 96

  • Coll Cardús - Montserrat  (pas per Vacarisses)

Distància Total: 57,43 km
Comarques: Barcelonès, Vallès Occidental, Bages.
Estil: Antic, Ibèric, Romà, Medieval, Modern, Contemporani.

 
Aquest és un sender de molta tradició història.  Era seguit pels pelegrins que feien el camí Sant Jaume amb parada al monestir de Montserrat, de Barcelona a Montserrat. Trobem documentació de 1342, on Pere III El Cerimoniós ordenar les reformes urbanístiques pertinents, per tal de fer adeqüacions al camí i facilitar el pelegrinatge. Aquest itinerari, amb un origen molt més antic (parlem de petites troballes d'època ibèrica - romana en el seu traçat), es trobava en pèssim estat, així fou que cada municipi hi havia d'arreglà el seu tram per ordre reial.  Els monarques catalans, com Jaume I o Alfons el Magnànim, es van preocupar fermament per la seguretat dels romeus, als que també donaven la protecció reial al pas pels seus territoris. 



Carrer/Camí Romeu al seu pas per Vacarisses
 
Seguin la descripció de la Feec, el podem dividir en tres etapes, que al seu entorn podem fer connexió amb altres Grans Recorreguts. Els camins estan marcats com a GR amb les corresponents marques Blanc-vermell. 
Tot depenent del punt que donem com inici de travessa. Així parlem dels:

  • GR 5 Etapa 4 Connexió amb el GR5 a Montserrat  (Masquefa - Montserrat) 
  • GR 97 Etapa 5 Connexió amb el GR97 a Terrassa (Sabadell - Montserrat)
  • GR 172 Etapa 8 Connexió amb el GR172 a Montserrat (Piera - Montserrat)
  
Tornem a l'històric Gr 96. Els trams estan definits, més o menys per poblacions i/o comarques en trànsit. Trobem doncs:

  • GR 96 Etapa 2  Rubí - Coll Cardús Carretera C- 58 (Km 4.3)  Distància: 17,12 km



Aquesta crònica, (que aniré modificant i ampliant), la vull centrar en l'àmbit històric i de patrimoni en aquesta última Etapa del Gr 96, abans de finalitzar a Montserrat. És doncs un projecte obert que comencem al km 4.3 de la Carretera C- 58 a CollCardús, dins del terme de Vacarisses.

 

Punt de sortida

Aquests primers quilòmetres són, poder, els menys modificats en el seu traçat o curs original,  ja que dins del terme de Vacarisses, molts dels camins passen per les mateixes urbanitzacions i aquests han estat asfaltats o modificats dins dels mateixos carrers.
Fem camí pels diferents senders i pistes que travessen la serra de Collcardús fins a Vacarisses. 

La serra de Collcardús és uns espai d'interès Natural i es troba actualment protegit dins el PEIN (Plan de Espacios de Interes Natural de Cataluña). L'espai pertany a dos termes veïns, Viladecavalls i Vacarisses. El pertanyent a Vacarisses, concretament, és l'espai que ocupa el segon cim més alt del terme, conegut també com a Turó del Ros (639 m).  El punt d'altitud màxim està marcat amb un Vèrtex geodèsic i coronat per una senyera (que no veurem en aquesta caminada). Des de l'altre cantó de la C58, per la pista del Gr per on passem, el veurem a mà esquerra a la distància. La seva enorma antena de telecomunicació és ben visible. Si voleu fer ruta cap al turó del ros, us convidem a visitar la web Senderisme en tren.


Impressionants vistes des de collcardús

Vèrtex geodèsic i senyera
 
Antena sobre el turó


Només travessat el pont de la C58 trobem de cara el mas de CollCardús. Una edificació d'ús privat, datat del s. XV i amb annexos transformats en restaurant cap a l'any 2000. Aquest mas és esmentat en cròniques antigues del s.XIV, com a mas Puig de CollCardús fet que fa pensar en funcions com  un possible hostal de l'època.


CollCardús. Font imatge. Blog Patrimoni de Vacarisses

Pocs metres abans d'entrar a la urbanització de Torreblanca, encara pel camí romeu, podem veure a mà esquerra, les restes envaïdes per la vegetació del mas El Boixadell.  Un mas amb datació dels s. XIV-XIX i que rep el seu nom per proximitat a la riera de Boixadell.
La pista que nosaltres seguirem es situa, en aquest punt, lleugerament més al nord-est que el que fou traçat original.


Dins del patrimoni natural de Vacarisses, també destaquem la font del Boixadell per la seva peculiar construcció. Les aigües que brollen són recollides en un aljub i derivades a una petita bassa que servia per donar reg a les feixes de la desapareguda masia Boixadell.

Boixadell. Font Imatge Patrimoni Vacarisses


Endinsem per le urbanització de Torreblanca, tot seguint les marques del camí GR96. Aquest traçat no correspon amb l'originari camí Ral. El creixement de la població i el traçat urbanístic no ho ha respectat.  Dins del polígon industrial amb el mateix nom, trobem L'Hostal de Can Torrella (o casa vella de Torrella). Antiga masia dels s. XIV - XIX en molt mal estat i endinsada per la vegetació. Fou un antic hostal freqüentat pels pelegrins. feia cruïlla entre el camí que anava de Vacarisses a Olesa, així com un seguit de camins secundaris (cap a les Bruixes, a Can Tobella, etc.)  Trobem un nou mas Torrella en un terreny proper. Possiblement, aquesta casa vella fos l'origen de la nova.

* Llegenda de L'Hostal de Can Torrella Pel que fa a l'hostal, sabem que un tal Marc Feixas declara en el seu testament de l'any 1762 que a la casa vella de Torrella hi tenia una "partida de pots". Diverses llegendes ens parlen de l'existència d'un tresor que s'hauria trobat a l'hostal de Torrella, i una altra fa referència al bandoler Capablanca que, en un robatori a l'hostal de can Torrella, hauria lligat i cremat el seu amo.


Mas Torrella. Font Imatge Diba

El camí asfaltat continua, tot passant per la urbanització de la Coma fins al mas Castellet de dalt.  En el nostre traçat trobarem tot un seguit de barraques de vinya seca. Aixopluc rural obrat, dels treballadors de les vinyes, dels s. XVIII i XIX que avui dia formen part de la tradició i la història.

 Barraca Vinya. Font imatge Barraques de Vacarisses.

El mas Castellet de dalt es troba sobre un petit turó i aprofita l'esplanada circumdant per ubicar les seves estances auxiliars. Data dels s. XVI - XX,  actualment es troba força conservada i habitada per masovers Antigament era coneguda com la Frasera o Castellet de la Frasera i la propietat del mas inclou les terres adjacents, així com també, la casa de Castellet de Baix.  Els masovers actuals es dediquen l'elaboració de molt bon formatge de cabra i comercialització d'altres productes, a la finca rural.  La frasera.


Castellet de dalt. Font Imatge. DIBA

Seguirem les marques per la carretera asfaltada. De seguida veurem que el nostre traçat es combina amb un altre Gr, el Matagalls - Montserrat. Arribarem a l'Estació de Ferrocarril de Vacarisses a Can Serra. La línia Barcelona - Manresa (1857). El baixador es construir molt més tard el 1898 i estava posicionada a 30 min del poble.   Per la construcció d'aquesta línea van venir un gran nombre d'immigrants que s'establiren en un poblat provisional i que la gent del poble anomenava "kàbiles". Fet que donar motiu de protestes i conflictes per part dels vacarissencs.

Estació Vacarisses. Font DIBA
  
Des de Can Serra seguim l'itinerari transversal pel conegut com a "camí vermell", passem per la urbanització del Palà/Xòles fins a la C58, que fem camí per sota la carretera. A la distància podrem veure el mas Bovet i el mas del Palà  (aquest segon va fer servei de carnisseria al s. XV a peu del camí ral).


Pas sota C58 - Riera del Palà

Deixem a mà dreta l'Hostal del Palà (ubicat a peu de carretera i darrere un recinte de material de jardineria). Aquest hostal, emparentant amb mas Bovet i el mas del Palà, data dels s. XVIII - XX . Estava perfectament ubicat en la cruïlla de camins de l'època  i donava pas al gual que permetia creuar la riera Palà, fets que van fer d'aquest un referent a Vacarisses.  L'edifici actual està tant reformat que no resten senyal de l'originari.

Antic Hostal Palà. Font imatge DIBA

Passem per la urbanització de la Creu i a la "T", agafarem l'originari camí Romeu de la nostra dreta.  Pujarem per un turonet  conegut com camí de la creu. Aquest camí dirigia cap a l'Hostal de la Creu, el qual donar origen al nom del camí.  És un dels trams originaris més ben conservats de Vacarisses. Encara podem veure, a banda i banda els marges fets de pedra per tal les pluges no fessin malbé els camins.  A la nostra dreta trobem un abeurador pels animals, excavat a la roca. Mig tapat per la sorra. Fou construit com servei pels animals dels pelegrins de l'Hostal proper.

Vorals empedrats.

Abeurador de l'Hostal de la Creu



Un cop a la carena del Cul de la Portadora, en terme de Monistrol de Montserrat, ens trobem amb el mític Hostal de la Creu.  (Us deixo enllaç de la crònica completa, per si voleu saber més). Com a punt referencial dir, que el va manar construir Pere el Cerimoniós i que rep el seu nom per una antiga creu de terme, situada al costat de la masia. Ara desapareguda.

Vista Montserrat interior Hostal de la Creu


  • Coll Cardús - Montserrat  (pas per Monistrol)

    (pendent)


Fonts consultades:

GR 96 - FEEC 
PEIN 
Catalunya.com 
Vacarisses.cat 
Patrimoni de Vacarisses 
Roda Mots 
Barraques Vacarisses 
Històries i llegendes de Sant Llorenç de Munt i L'Obac - J. Suades Marigot i D. Sanz Pérez Farell