Camí Romeu - GR 96 - Etapa 3

Camí Romeu - Gr 96

• Coll Cardús - Montserrat  (pas per Vacarisses)

Distància Total: 57,43 km
Comarques: Barcelonès, Vallès Occidental, Bages.
Estil: Antic, Ibèric, Romà, Medieval, Modern, Contemporani.

 

Aquest és un sender de molta tradició història.  Era seguit pels pelegrins que feien el camí Sant Jaume amb parada al monestir de Montserrat, de Barcelona a Montserrat. Trobem documentació de 1342, on Pere III El Cerimoniós (IV d'Aragó, en la numeració castellana) ordenar les reformes urbanístiques pertinents, per tal de fer adeqüacions al camí i facilitar el pelegrinatge. Aquest itinerari, amb un origen molt més antic (parlem de petites troballes d'època ibèrica - romana en el seu traçat), es trobava en pèssim estat i totalment abandonat. Així fou, que cada terme hi havia d'arreglà el seu tram per ordre reial.  Els monarques catalans, com Jaume I o Alfons el Magnànim, es van preocupar fermament per la seguretat dels romeus, als que també donaven la protecció reial, al pas pels seus territoris. 

Carrer/Camí Romeu al seu pas per Vacarisses

 

Seguin la descripció de la Feec, el podem dividir en tres etapes, que al seu entorn podem fer connexió amb altres Grans Recorreguts. Els camins estan marcats com a GR amb les corresponents marques Blanc-vermell. 

Tot depenent del punt que donem com inici de travessa. Així parlem dels:

• GR 5 Etapa 4 Connexió amb el GR5 a Montserrat  (Masquefa - Montserrat) 

• GR 97 Etapa 5 Connexió amb el GR97 a Terrassa (Sabadell - Montserrat)

• GR 172 Etapa 6 Connexió amb el GR172 a Montserrat (Piera - Montserrat)

  
Tornem a l'històric Gr 96. Els trams estan definits, més o menys per poblacions i/o comarques en trànsit. Trobem doncs:

• GR 96 Etapa 1  Barcelona - Rubí  Distància: 22,02 km

• GR 96 Etapa 2  Rubí - Coll Cardús Carretera C- 58 (Km 4.3)  Distància: 17,12 km

• GR 96 Etapa 3 Coll Cardús - Montserrat  Distància: 18,29 km

Aquesta crònica, (que aniré modificant i ampliant), la vull centrar en l'àmbit històric i de patrimoni, en aquesta última Etapa del Gr 96, abans de finalitzar a Montserrat. És doncs un projecte obert que comencem al km 4.3 de la Carretera C- 58 a CollCardús, dins del terme de Vacarisses.

Coordenades:  41º35'01.6"N 1º56'39.3"E (Masia de Collcardús)
Si decidim fer aquesta etapa, exclusivament, podem iniciar en aquest punt. Tot just hi ha l'abocador de Vacarisses. Abocador de Collcardús i, fem endret cap a la masia. Haurem escorçat uns metres el camí definit, però és molt més segur que fer-ho des del mateix punt, que surt d'un borrall de la carretera de la C58.

Punt de sortida

Aquests primers quilòmetres són, poder, els menys modificats en el seu traçat o curs original,  ja que dins del terme de Vacarisses, molts dels camins passen per les mateixes urbanitzacions i aquests han estat asfaltats o modificats dins dels mateixos carrers.

Fem camí pels diferents senders i pistes que travessen la serra de Collcardús fins a Vacarisses. 

La serra de Collcardús és uns espai d'interès Natural i es troba actualment protegit dins el PEIN (Plan de Espacios de Interes Natural de Cataluña). L'espai pertany a dos termes veïns, Viladecavalls i Vacarisses. El pertanyent a Vacarisses, concretament, és l'espai que ocupa el segon cim més alt del terme, conegut també com a Turó del Ros (639 m).  El punt d'altitud màxim està marcat amb un Vèrtex geodèsic i coronat per una senyera (que no veurem en aquesta caminada). Des de l'altre cantó de la C58, per la pista del Gr, per on passem, el veurem a mà esquerra a la distància. La seva enorma antena de telecomunicació és ben visible. 
Si voleu fer ruta cap al turó del ros, us convido a visitar la web Senderisme en tren.

Impressionants vistes des de collcardús

Vèrtex geodèsic i senyera
Imatge que no veurem en aquest camí

 

Antena sobre el turó
Veurem a la llunyania

Només travessat el pont de la C58 trobem de cara el mas de CollCardús. (Si hem optat per fer pel dret des de l'abocador, ens trobem aquesta casa pages tot pujar). Una edificació d'ús privat, datat del s. XV i amb annexos transformats en restaurant cap a l'any 2000. Aquest mas és esmentat en cròniques antigues del s.XIV, com a mas Puig de CollCardús fet que fa pensar en funcions com  un possible hostal de l'època.

CollCardús. Font imatge. Blog Patrimoni de Vacarisses

Pocs metres abans d'entrar a la urbanització de Torreblanca, encara pel camí romeu, podem veure a mà esquerra, les restes envaïdes per la vegetació del mas El Boixadell.  Un mas amb datació dels s. XIV-XIX i que rep el seu nom per proximitat a la riera de Boixadell.

La pista que nosaltres seguirem es situa, en aquest punt, lleugerament més al nord-est que el que fou traçat original. Del camí original, encara podem veure l'estructura del que va ser un pas elevat que permetia passar la riera del boixadell en aquell tram.

Mas el Boixadell

Dins del patrimoni natural de Vacarisses, també destaquem la font del Boixadell per la seva peculiar construcció. Les aigües que brollen són recollides en un aljub i derivades a una petita bassa que servia per donar reg a les feixes de la desapareguda masia Boixadell.
Nota: (imatge agafada de patrimoni de Vacarisses) Certament encara no he pogut trobar aquesta font.

Boixadell. Font Imatge Patrimoni Vacarisses

Endinsem per la urbanització de Torreblanca, tot seguint les marques del camí GR96. Aquest traçat no correspon amb l'originari camí Ral. El creixement de la població i la construcció urbanística no ho ha respectat.  Dins del polígon industrial amb el mateix nom, trobem L'Hostal de Can Torrella (o casa vella de Torrella). Antiga masia dels s. XIV - XIX en molt mal estat i endinsada per la vegetació. Fou un antic hostal freqüentat pels pelegrins. Feia cruïlla entre el camí que anava de Vacarisses a Olesa, així com un seguit de camins secundaris (cap a les Bruixes, a Can Tobella, etc.)  

Trobem un nou mas Torrella en un terreny proper. Possiblement, aquesta casa vella fos l'origen de la nova.

* Llegenda de L'Hostal de Can Torrella:  Pel que fa a l'hostal, sabem que un tal Marc Feixas declara en el seu testament de l'any 1762 que a la casa vella de Torrella hi tenia una "partida de pots". Diverses llegendes ens parlen de l'existència d'un tresor que s'hauria trobat a l'hostal de Torrella, i una altra fa referència al bandoler Capablanca que, en un robatori a l'hostal de can Torrella, hauria lligat i cremat el seu amo.

Mas Torrella. Font Imatge Diba

El camí asfaltat continua, tot passant per la urbanització de la Coma fins al mas Castellet de dalt.  En el nostre traçat trobarem tot un seguit de barraques de vinya seca. Aixopluc rural obrat, dels treballadors de les vinyes, dels s. XVIII i XIX,  que avui dia formen part de la tradició i la història.

 Barraca Vinya de Cal Pau Maians.(Aportació D. Hernández) 
Autor blog: Barraques de Vacarisses
Font imatge Barraques de Vacarisses.

El mas Castellet de dalt es troba sobre un petit turó i aprofita l'esplanada circumdant per ubicar les seves estances auxiliars. Data dels s. XVI - XX,  actualment es troba força conservada i habitada per masovers.  Antigament era coneguda com la Frasera o Castellet de la Frasera i la propietat del mas inclou les terres adjacents, així com també, la casa de Castellet de Baix.  Els masovers actuals es dediquen l'elaboració de molt bon formatge de cabra i comercialització d'altres productes, a la finca rural.  La frasera.

Castellet de dalt. Font Imatge. DIBA

Seguirem les marques per la carretera asfaltada. De seguida veurem que el nostre traçat es combina amb un altre Gr, el Matagalls - Montserrat. Arribarem a l'Estació de Ferrocarril de Vacarisses a Can Serra. La línia Barcelona - Manresa (1857). El baixador es construir molt més tard el 1898 i estava posicionada a 30 min del poble.   Per la construcció d'aquesta línea van venir un gran nombre d'immigrants que s'establiren en un poblat provisional i que la gent del poble anomenava "kàbiles". Fet que donar motiu de protestes i conflictes per part dels vacarissencs.

Estació Vacarisses. Font DIBA

  
Des de Can Serra seguim l'itinerari transversal pel conegut com a "camí vermell", passem per la urbanització del Palà/Xòles fins a la C58, que fem camí per sota la carretera. A la distància podrem veure el mas Bovet i el mas del Palà  (aquest segon va fer servei de carnisseria al s. XV a peu del camí ral).

Pas sota C58 - Riera del Palà

Deixem a mà dreta l'Hostal del Palà (ubicat a peu de carretera i darrere un recinte de material de jardineria). Aquest hostal, emparentant amb mas Bovet i el mas del Palà, data dels s. XVIII - XX . Estava perfectament ubicat en la cruïlla de camins de l'època  i donava pas al gual que permetia creuar la riera Palà, fets que van fer d'aquest un referent a Vacarisses.  L'edifici actual està tant reformat que no resten senyal de l'originari.

Antic Hostal Palà. Font imatge DIBA

Passem per la urbanització de la Creu i a la "T", agafarem l'originari camí Romeu de la nostra dreta.  Pujarem per un turonet  conegut com camí de la creu. Aquest camí dirigia cap a l'Hostal de la Creu, el qual donar origen al nom del camí.  És un dels trams originaris més ben conservats de Vacarisses. Encara podem veure, a banda i banda els marges fets de pedra per tal les pluges no fessin malbé els camins.  A la nostra dreta trobem un abeurador pels animals, excavat a la roca. Mig tapat per la sorra. Fou construit com servei pels animals dels pelegrins de l'Hostal proper.

Vorals empedrats.

Abeurador de l'Hostal de la Creu

Un cop a la carena del Cul de la Portadora, en terme de Monistrol de Montserrat, ens trobem amb el mític Hostal de la Creu,  (Us deixo enllaç de la crònica completa, per si voleu saber més). Com a punt referencial dir, que el va manar construir Pere el Cerimoniós i que rep el seu nom per una antiga creu de terme, situada al costat de la masia. Ara desapareguda.

Vista Montserrat interior Hostal de la Creu

• Coll Cardús - Montserrat  (pas per Monistrol)

  (pendent)

Fonts consultades:

GR 96 - FEEC 
PEIN 
Catalunya.com 
Vacarisses.cat 
Patrimoni de Vacarisses 
Roda Mots 
Barraques Vacarisses 
Històries i llegendes de Sant Llorenç de Munt i L'Obac - J. Suades Marigot i D. Sanz Pérez Farell
 
 

Torre de la Bestorre - Monistrol de Montserrat

La Bestorre 

Torre de Monistrol de Montserrat 

Coordenades: 41º 36' 31" N  1º 50' 41" E

   
La Bestorre és, donada la redundància, una torre. Possiblement de guaita i control envers els possibles atacs a la muntanya de Montserrat. 
És també anomenada La Torre de Monistrol i, en l'actualitat, està declarada com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BECIN).

El turó on es posiciona (196 metres) rep el mateix nom que la torre (ICGC),  no obstant, ens posicionem dins el topònim Collcabiró.

Segons les investigacions de diverses fonts, la seva construcció (o com veurem després reconstrucció)  deu arrencar del s.IX, en època de fronteres i temps de la Marca Hispànica.

Aquesta torre formava part d'una xarxa de més torres amb funció de protecció parroquial i de vilatans del terme, però també era símbol d'ostentació i domini sobre el territori. 

Bestorre. Monistrol de Montserrat al fons

Classificació: Medieval, Romànic, Modern. Construcció originària del s. IX, que durant els darrers segles ha derivat en diferents usuaris i arranjaments.

Ubicació: A Monistrol de Montserrat, sobre una cruïlla de la c-55  (Manresa-Abrera). Seguint la carretera que va al Monestir de Montserrat, una mica més endavant d'aquesta cruïlla en una corba cap a la dreta, trobem l'indicatiu: un cartell de senderisme – color verd – que diu: GR 5/96.  El camí és de fàcil accés i ens dirigeix a peu de torre. 

Una bestorre pot tenir dos significats en el glossari de fortificacions; per una banda pot ser una torre de planta circular o quadrada, oberta per un dels seus laterals i que trobem adossada a molts recintes emmurallats. Però també podria fer referència a torre o garita de vigilància, normalment construïda sobre una muralla o amb independència d'ella. 
La nostra Bestorre rep aquest darrer nom després de les reformes fetes al s. XV, ordenades pel prior Vicent de Ribes a l'any 1408. 
Va ser erigida sobre una primitiva atalaia islàmica, del s. VIII-IX. (Argaiz - 1677)

Un tema curiós, fruit de vaitot, són les diferents interpretacions en l'existència d'una segona torre -en temps musulmans- a l'altra vessant del riu Llobregat. Ambdues amb  visió directa entre elles. Aquesta, segons algunes fonts, en ruïnes i oblidada, es situaria prop de la capella de Sant Antolí i era anomenada com "Torre de Guadvachet".  (Benet Ribas -1735-1812)


Nota aportacions: (Segons aportacions d'en Joan-Xavier Quintana. Al seu llibre: Monistrol de Montserrat: Història d'una vila i les seves muralles); Per documents històrics, els inicis constructius de la primera torre, d'origen islàmic, es van realitzar amb materials poc sòlids i pobres, com seria la fusta majoritàriament o mitjançant l'aprofitament d'antigues construccions de pedra, d'assentaments ibers o romans.  Temps després, s.XII - XIII,  la torre es trobava sota tractes feudals que obligaven a la seva conservació i preservació. 

• Com apunt curiós, aquesta torre, guardava vinculació directa amb l'immoble de Monistrol, conegut avui dia com el Priorat de la "Sala". Sense anar més lluny, el inici d'aquest edifici va ser com a residència del poder militar de l'època, durant els orígens de Montserrat.

_____________________________________________________________

Del Diba, sobre la Bestorre i en l'àmbit constructiu; La seva planta és circular i està construïda amb escaires de pedra tallada i lligats amb morter (sorra gruixuda i calç). La disposició dels blocs és horitzontal. Únicament es conserva un fragment dempeus en un estat molt maltret. Hi ha un altre cos, més curt,  que es troba sostingut sobre aquest primer, fet que l'ha salvat de l'enderroc total.

Els murs tenen un gruix de 1.50 m, més 20 cm de sòcol exterior a la part baixa. Per l'interior trobem una banqueta de fonamentació. Aquesta es troba adossada al mur i té unes mides d'uns 80 cm d'amplada. El diàmetre intern és de 4.80 m i l'extern 6.80 m (7.20 m a la socolada).

_____________________________________________________________

Aquesta torre i com les torres "agermanades" dels voltants; la "suposada i desapareguda" Torre de Guadvachet (sant Antolí), la Torrota de Vacarisses o la Torrota quadrada de l'Obac, devia tenir un ús de guaita i avís estret entre elles. Però lluny de la història escrita pels "guanyadors", la dinàmica informativa fora una idea originària del món musulmà.

Passat el temps de la reconquesta, aquestes torres, perden el sentit originari i passen a ser de la mà del clergat, una estratègia de vigilància de camins terrestres o fluvials. No hi ha documentació concreta sobre ella, però de segur la seva disposició permetia un perfecte control visual de pas sobre el "Pont gòtic" de Monistrol de Montserrat. Un pont bastit a partir del 1317, que salvaguardava i comunicava els dos costats del Llobregat. A tots els efectes facilitava el pelegrinatge cap al monestir en aquest punt. Resistir fins a 1939 i fou restaurat després de ser malmès durant la guerra civil.

La Bestorre patir els infortunis de curts de mira i va ser destruïda, per voladura, durant la Guerra Successió (1702-1713). L'Abat de Montserrat durant (1713-1717), Manuel Marrón,  la va fer volar per por que els partidaris de Carles d'Àustria la fessin servir a favor seu. Les noves autoritats van destruir també, totes les edificacions militars que no estiguessin sota domini miliar del rei d'ocasió. Es volia evitar, a tota costa, una nova revolta de la resistència. I des de llavors que manté  l'aspecte actual. 

Apunt històric particular: Recordem que Catalunya, com la restes d'estats de la Corona d'Aragó, es van decantar a favor de l'arxiduc Austríac, en termes generals durant la Guerra de Succesió. Els clergues catalans, en conjunt, es va veure el decantament cap al bàndol austriacista. Però també va haver-hi un posicionament obertament filipista, d'una part de l'alt clergat català. Sobretot en aquells càrrecs ocupats per clergues no catalans, llevat d'alguns casos concrets. (Afirmació que tinc gosadia de dir, per la realitat que em toca viure. Però sóc conscient que darrere el sentit "generalització i populista", de les meves paraules, que poder dóna peu a pensar, podríem matissar i filar més prim...en una bona tertúlia.)

Bestorre. Imatge: L.Carpio

Agraïment:  A un nou amic, que si més no, penso serà divertida aquesta nova encavalcada.

Medis i difusió:

Podeu llegir aquesta publicació al Diari El Món Terrassa, a la secció Tasta el Vallès. 

Torre de la Bestorre.

Fonts consultades:
DIBA Patrimoni cultural
Ajuntament Monistrol
Patrimoni Gentcat 
Blog Sapiens
Catalunya medieval 
Paisatges del Bages
Turisme Monistrol 
Bages 1714 
La guerra de Successió gencat 
Monistrol de Montserrat: Història d'una vila i les seves muralles. Autor: Joan-Xavier Quintana i Segalà. 
Cdc Argaiz, LaPerladeCataluña. Historia deNuestra SeñoradeMontserrat, Madrid, 1677