miércoles, 26 de julio de 2017

Torre de la Bestorre - Monistrol de Montserrat

La Bestorre 

Torre de Monistrol de Montserrat 

Coordenades: 41º 36' 31" N  1º 50' 41" E
   
La Bestorre és, donada la redundància, una torre. Possiblement de guaita i control envers els possibles atacs a la muntanya de Montserrat. 
És també anomenada La Torre de Monistrol i, en l'actualitat, està declarada com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BECIN).

El turó on es posiciona (196 metres) rep el mateix nom que la torre (ICGC),  no obstant, ens posicionem dins el topònim Collcabiró.

Segons les investigacions de diverses fonts, la seva construcció (o com veurem després reconstrucció)  deu arrencar del s.IX, en època de fronteres i temps de la Marca Hispànica.

Aquesta torre formava part d'una xarxa de més torres amb funció de protecció parroquial i de vilatans del terme, però també era símbol d'ostentació i domini sobre el territori. 

Bestorre. Monistrol de Montserrat al fons

Classificació: Medieval, Romànic, Modern. Construcció originària del s. IX, que durant els darrers segles ha derivat en diferents usuaris i arranjaments.


Ubicació: A Monistrol de Montserrat, sobre una cruïlla de la c-55  (Manresa-Abrera). Seguint la carretera que va al Monestir de Montserrat, una mica més endavant d'aquesta cruïlla en una corba cap a la dreta, trobem l'indicatiu: un cartell de senderisme – color verd – que diu: GR 5/96.  El camí és de fàcil accés i ens dirigeix a peu de torre. 


Una bestorre pot tenir dos significats en el glossari de fortificacions; per una banda pot ser una torre de planta circular o quadrada, oberta per un dels seus laterals i que trobem adossada a molts recintes emmurallats. Però també podria fer referència a torre o garita de vigilància, normalment construïda sobre una muralla o amb independència d'ella. 
La nostra Bestorre rep aquest darrer nom després de les reformes fetes al s. XV, ordenades pel prior Vicent de Ribes a l'any 1408. 
Va ser erigida sobre una primitiva atalaia islàmica, del s. VIII-IX. (Argaiz - 1677)

Un tema curiós, fruit de vaitot, són les diferents interpretacions en l'existència d'una segona torre -en temps musulmans- a l'altra vessant del riu Llobregat. Ambdues amb  visió directa entre elles. Aquesta, segons algunes fonts, en ruïnes i oblidada, es situaria prop de la capella de Sant Antolí i era anomenada com "Torre de Guadvachet" (Benet Ribas -1735-1812)


Nota aportacions: (Segons aportacions d'en Joan-Xavier Quintana. Al seu llibre: Monistrol de Montserrat: Història d'una vila i les seves muralles); Per documents històrics, els inicis constructius de la primera torre, d'origen islàmic, es van realitzar amb materials poc sòlids i pobres, com seria la fusta majoritàriament o mitjançant l'aprofitament d'antigues construccions de pedra, d'assentaments ibers o romans.  Temps després, s.XII - XIII,  la torre es trobava sota tractes feudals que obligaven a la seva conservació i preservació. 

  • Com apunt curiós, aquesta torre, guardava vinculació directa amb l'immoble de Monistrol, conegut avui dia com el Priorat de la "Sala". Sense anar més lluny, el inici d'aquest edifici va ser com a residència del poder militar de l'època, durant els orígens de Montserrat.

_____________________________________________________________

Del Diba, sobre la Bestorre i en l'àmbit constructiu; La seva planta és circular i està construïda amb escaires de pedra tallada i lligats amb morter (sorra gruixuda i calç). La disposició dels blocs és horitzontal. Únicament es conserva un fragment dempeus en un estat molt maltret. Hi ha un altre cos, més curt,  que es troba sostingut sobre aquest primer, fet que l'ha salvat de l'enderroc total.

Els murs tenen un gruix de 1.50 m, més 20 cm de sòcol exterior a la part baixa. Per l'interior trobem una banqueta de fonamentació. Aquesta es troba adossada al mur i té unes mides d'uns 80 cm d'amplada. El diàmetre intern és de 4.80 m i l'extern 6.80 m (7.20 m a la socolada).

_____________________________________________________________

Aquesta torre i com les torres "agermanades" dels voltants; la "suposada i desapareguda" Torre de Guadvachet (sant Antolí), la Torrota de Vacarisses o la Torrota quadrada de l'Obac, devia tenir un ús de guaita i avís estret entre elles. Però lluny de la història escrita pels "guanyadors", la dinàmica informativa fora una idea originària del món musulmà.

Passat el temps de la reconquesta, aquestes torres, perden el sentit originari i passen a ser de la mà del clergat, una estratègia de vigilància de camins terrestres o fluvials. No hi ha documentació concreta sobre ella, però de segur la seva disposició permetia un perfecte control visual de pas sobre el "Pont gòtic" de Monistrol de Montserrat. Un pont bastit a partir del 1317, que salvaguardava i comunicava els dos costats del Llobregat. A tots els efectes facilitava el pelegrinatge cap al monestir en aquest punt. Resistir fins a 1939 i fou restaurat després de ser malmès durant la guerra civil.


La Bestorre patir els infortunis de curts de mira i va ser destruïda, per voladura, durant la Guerra Successió (1702-1713). L'Abat de Montserrat durant (1713-1717), Manuel Marrón,  la va fer volar per por que els partidaris de Carles d'Àustria la fessin servir a favor seu. Les noves autoritats van destruir també, totes les edificacions militars que no estiguessin sota domini miliar del rei d'ocasió. Es volia evitar, a tota costa, una nova revolta de la resistència. I des de llavors que manté  l'aspecte actual. 

Apunt històric particular: Recordem que Catalunya, com la restes d'estats de la Corona d'Aragó, es van decantar a favor de l'arxiduc Austríac, en termes generals durant la Guerra de Succesió. Els clergues catalans, en conjunt, es va veure el decantament cap al bàndol austriacista. Però també va haver-hi un posicionament obertament filipista, d'una part de l'alt clergat català. Sobretot en aquells càrrecs ocupats per clergues no catalans, llevat d'alguns casos concrets. (Afirmació que tinc gosadia de dir, per la realitat que em toca viure. Però sóc conscient que darrere el sentit "generalització i populista", de les meves paraules, que poder dóna peu a pensar, podríem matissar i filar més prim...en una bona tertúlia.)


Bestorre- edat-mitjana-vacarisses
Bestorre. Imatge: L.Carpio

Agraïment:  A un nou amic, que si més no, penso serà divertida aquesta nova encavalcada.

Medis i difusió:

Podeu llegir aquesta publicació al Diari El Món Terrassa, a la secció Tasta el Vallès. 

Fonts consultades:
DIBA Patrimoni cultural
Ajuntament Monistrol
Patrimoni Gentcat 
Blog Sapiens
Catalunya medieval 
Paisatges del Bages
Turisme Monistrol 
Bages 1714 
La guerra de Successió gencat 
Monistrol de Montserrat: Història d'una vila i les seves muralles. Autor: Joan-Xavier Quintana i Segalà. 
Cdc Argaiz, LaPerladeCataluña. Historia deNuestra SeñoradeMontserrat, Madrid, 1677

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario