L'Hospital de la Sang i la cova Cort Fosca de Matarrodona - Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac

L'Hospital de la Sang de Matarrodona i la Cova de la cort Fosca

Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac

Coordenades: 

Latitud: 41.65817

Longitud: 1.96235

 

UTM Est (X): 413605

UTM Nord (Y): 4612344

 

Al terme de Mura, a la vessant sud-est de la carena de la Fosca, en un racó amagat i curiós del parc natural de Sant Llorenç,  hi ha aquest espai, reflex de la nostra història.

L'hospital de la sang  és el nom genèric donat als hospitals provisionals, situats a punts enclaus, prop de situacions bèl·liques.  Aquests hospitals van sorgir de la necessitat d'un auxili ràpid als ferits, (moltes vegades assistien als diferents bàndols). Aquests hospitals ambulants tenien, en èpoques de guerres, un caràcter sagrat i, en certa manera, respectat pels diferents bàndols combatents. 

 

Interior de la bretxa que feia d'Hospital provisional

Un context històric

On les guerres carlines 1828-1876 (o com li diem a popularment carlinades)  van tenir una destacada importància a terres catalanes.  Tot i ser, unes guerres que van tenir extensió a tot l'estat, va ser a Catalunya, especialment , la part més del nord, on van destacar per la seva resistència i violència.

 

La mort de Fernando VII  +1833 "el deseado",  va partir, ideològicament, en dos l'Espanya del moment. Una trifurca dinàstica entre els partidaris de la llei sàlica, que impedia regnar a les dones,  que continuava vigent, i els que pensaven derogar-la. 

 

Un seguit de fets principals, tres guerres i diferents alçaments, així com episodis de  guerrilles de gran crueltat. La primera succeí la mort del monarca (1833-1840), la segona, dita Guerra dels Matiners (2), va tenir l'escenari principal a Catalunya (1846-1849). Ambdues primeres acabaren amb derrota de bàndol carlista. I, una tercera guerra carlista (1872-1876), amb Isabel a l'exili.

 

Els primers consideraven com legítim hereu de Fernando VII, al seu germà don Carles (Carlos María Isidro de Borbón 1788-1855) i, els segons, a la seva filla, Isabel II 1830-1868, qui regnava sota la seva mare com a regenta, Maria Cristina de Borbó-dues Sicílies, donat que només tenia tres anys).

 

Infant don Carles, V. Porteña 1825

 

 

 

En termes generals, la realitat de fons era l'enfrontament entre les dues Espanyes, la moderna i defensora de les llibertats i el progrés, la de les Corts de Cadis i defensora de la Reina, i l'Espanya ancorada a l'absolutisme monàrquic de les velles lleis i el clericalisme a ultratge, sota el lema "Deu, pàtria i rei".

Va ser una disputa pel tron, així com un enfrontament entre les principals ocupacions polítiques.

 

El suport popular a don Carles era, principalment, al País Basc i Navarra, així com a les comarques d'interior de Catalunya, el País Valencià i Aragó.  Estava impulsat per les reticències que els camperols del nord peninsular tenien a un nou sistema liberal, tot impulsat pels estaments religiosos de cada població. La por que predicava a l'opció de fer enrere a la ja complicada situació del camp català, era prou efectiva per fer amunt en armes tota una aldea.

 

 Isabel II d'Espanya . C. 1860

 

Per altra banda, els isabelins, aquells promotors de la causa de Isabel, eren més propicis de les grans ciutats, majoritaris en la burgesia urbana, però també amplis sectors privilegiats, noblesa terratinet o jerarquia eclesiàstica amb una ideologia moderna i liberal. Un sector social que veia un terreny per afavorir i enriquir els seus poders.

 

Arriba la fi...

Aquest seguit de guerres de desgast, arribarien a un punt de consens, gairebé obligatori, amb el periode dit de la Restauració 1874-1931.  Un matrimoni arreglat amb un cosí carnal de la reina Isabel II, l'infant Francesc d'Asís de Borbó, duc de Cadis 1822-1902. Un matrimoni de marcada importància nacional i internacional, un personatge considerat apocopat, amb certs apunts afeminat, apodat "el natilles", i de poca sang en afers polítics, un seguit de condicions que interessaven. 

 

D'aquesta unió, es reconeixen dotze fills, dels quals només cinc esdevingueren adults i,  d'aquests, un únic varò, Alfons. No obstant això, la majoria d'historiadors semblen estar d'acord en la dubtosa paternitat d'Alfons. 

 

Alfons pujaria al tron en 1876, com Alfons XII, anomentat "el pacificador", donant espai al període de la Restauració de la monarquia borbònica.

 

Alfons XII, el Pacificador

 

En temps de la Restauració, un important sector pro carlí va abandonar la causa dinàstica i formà el Partit Integrista (1888), de caràcter tradicionalista i ultracatòlic. Des d'aleshores, el carlisme va mantenir un cert suport popular a Navarra i, també entre els sectors més reaccionaris a Catalunya.  Organitzà diversos grups de caràcter paramilitar (requetès). 

 

En la darrera Guerra Civil espanyola (1936-39), el carlisme va donar suport al bàndol insurrecte, adherint-se a la Falange Espanyola Tradicionalista (FET de las JONS), institucionalitzada per Franco el 1937.

"És, doncs la importància i record d'aquest espai a la nostra història a temps actual, tot i semblar molt allunyada al crono històric del temps."

L'Hospital de la Sang

Es troba dins d'una escletxa de la roca que té forma de V invertida i amb orientació N-S. Esvoranc que fa de passarel·la i que queda discretament amagada.

 

Trobem  restes del que devien ser els murs o separacions interiors. Un mur de pedra seca, mig enderrocat, què dona mostra del que devia ser un espai central una mica més ampli i un segon nivell,  conjunt d'una segona divisió, possiblement una sala més petita o posible espai de vetlla.

Accès exterior N

Cavitat sostre natural

Lateral de pedra calcàrea que formen l'espai

La cova de la Cort Fosca

Coneguda també com la Cort Fosca de Matarrodona, per la proximitat a terres d'aquesta casa. Una cova veïna de l'Hospital de la Sang i que va tenir el seu protagonisme en el transcurs de les Guerres Carlines i, també, durant la Guerra Civil Espanyola.

 

És una cova amb tipologia d'espluga o caverna, amb cobertura en forma de V invertida i tapada per la vegetació. 

Entrada a la cova

Detall de heures que tapen l'entrada

Disposa de dues sales accessibles, una primera més llarga i ampla, i la segona més al fons, cap a un lateral. Separant aquestes dues hi ha un mur de maons. En aquesta segona hi ha una font d'aigua construïda cap els anys  40 per Valentí Rossinyol, Tinet (1). No obstant això, el fet de ser un punt de surgència devia fer viable l'existència de l'Hospital de la Sang descrit.

Diposit aigua font natural. Font del Rossinyol o del Tinet

Aixeta de la font

A la primera sala trobem una pedra amb una cavitat circular excavada. Sembla que la feien servir per fer foc, com si fos un fogonet. 

Pedra foradada.

És probable que, anteriorment, en aquest espai, existís algun tipus de construcció anterior i fos emprat, ja que s'han trobat restes dels ibers al seu interior.

Imatge des de l'interior cap a l'entrada

 

(1) En Valenti Rossinyol. El Tinet.

(...) aquestes terres han estat propietat del mas de la Mata, però entre finals dels 20 i els 70, amb la guerra civil pel mig, l'Obac va tenir un virei. Parlem de Valentí Rossinyol i Canudas, conegut com Tinet o el Tinoi.  En aquest post del meu blog, també vull treure de l'oblit al Tinet i a la colla com en Pere Pallejà, el Hans Weichsel, el Puig, el Navarro, el Tomàs i d'altres que han fet senyal a la nostra muntanya, com a grup excursionista de la juventud de Terrassa.

 
A la part final de la Guerra Civil, en Valentí Rossinyol, que ja tenia 40 anys, va ser cridat a files. Com el conflicte ja estava en la fase final, el Tinet va creure  hi podia contribuir ben poc i, com molta altra gent de la seva edat, va decidir amagar-se.
Conjuntament amb els seus amics Navarro i Joan Folch, van  establir-se a la Cort Fosca i l'Hospital de Sant, un lloc difícil de trobar i que ja havia tingut la mateixa funció unes dècades abans durant la guerra carlista.

 
A la Cort Fosca, el Tinet i la seva colla van deixar una nova mostra del seu interés i de la seva habilitat per a edificar fons. Durant la seva estava van fer una pica per a recollir l’aigua que degotava del sostre de la cova. Amb el pas del temps, aquesta construcció ha conservat el cognom del Tinet, encara avui se l’anomena la Font del Rossinyol.
Uns metres més enllà de la cavitat van repetir una edificació semblant, que ara es coneix com la Font de l’Hospital. Era un sistema més de recollida d’aigües d’aquest actiu grup.

 

Emissio 7.  Per Això és la Mola. Guies de l'Emissió: (En memòria de Valentí Rossinyol, Hans Weichsel i Pere Pallejà.

 

(2) La guerra dels Matiners
(...) el 1846, set anys després de la fi de la primera carlinada, Catalunya va ser l'escenari d'un nou conflicte dinàstic: la guerra dels Matiners. En un context de crisi agrària i financera, el malestar de les classes populars va desencadenar una segona insurrecció a favor de Carles VI, fill del pretendent Carles V. Altre cop, el 1849 la revolta va acabar amb derrota carlina.

Fonts recerca:
DIBA
De tant en tant trobo pedres 
espeleobloc 
Això és la Mola

 https://www.cefax.org/tecno/aulah02/guerrescarlines.htm 

https://www.muyinteresante.es/historia/35858.html