domingo, 21 de enero de 2018

El Cupot de L'Obac - Vacarisses

El Cupot de l'Obac de Vacarisses

S. XVII - XVIII

Ubicació: Urbanització els Caus de Vacarisses. A la cruïlla del carrer dels cupots i la carretera que va dels caus a Vacarisses. 
Coordenades:  41º36'26.4"N 1º56'32.6"E


L'Obac, també va ser terra de vinyes en ple apogeu comercial d'aquest producte. La família Ubach, propietaris de l'Obac Vell i l'Obac Nou, va saber aprofitar aquesta activitat comercial. Una activitat econòmica depenent i subsidiaria en exclusiu del món agrari. 
Així doncs, durant el s.XVIII, el paisatge local va canviar envers la deforestació de molts dels seus terrenys boscosos i va crear un mantell de bancals de vinyes.

cupot - cup - tina quadrada
El cupot de l'Obac - Vacarisses

A l'Espanya del s.XVIII, l'activitat comercial interior era molt dèbil. Es trobava emmarcada en un sistema exclusiu d'autoconsum i d'autosuficiència. El problema de transport, els constants atacs a traginers per part de bandolers i l'aïllament de l'interior respecte la perifèria, feien amanir un petit comerç, exclusivament local o com a molt comarcal, però de mancada importància.
És doncs, que el comerç colonial va tenir tot el pes en l'economia espanyola de l'antic Règim. 

L'especialització, en matèria vinícola a moltes zones de Catalunya, va esdevenir d'aquest nou auge comercial colonial amb Amèrica. Les colònies americanes eren bons clients d'aquests productes: el vi i l'aiguardent (o esperit del vi). Aquests eren transportats arreu, des dels ports catalans i tenien una molt bona rebuda. Què també pagaven força bé.
L'aiguardent català, a les Amèriques, representava un producte d'exportació amb valor afegit.  Era adquirit per famílies colones benestants, però també era un producte de marcat estatus social, que d'alguna o d'altre manera tothom volia obtenir.

La nissaga familiar dels Ubach va saber aprofitar aquest espai comercial, dins de les altres fonts d'ingrés de les que ja disposava. 
Aquest cup de la seva propietat és l'únic que es conserva. Sabem que formava part d'un sistema pensat per l'estalvi i el pragmatisme en el transport de la verema.
El més habitual era disposar de tines o cups prop de les cases, probablement per tenir un control més proper del producte. Però de tines aïllades també tenim constància, com les Tines del flequer.

Aquest cupot està ubicat dins d'una de les parcel·les privades de la urbanització els caus de Vacarisses, en un desnivell o salt de terreny. Una part està a tocar la carretera i l'altre a dins de la propietat.

És de planta quadrada, tot i que el més habitual o característic són les tines rodones. Poder per disposició del terreny el van construir amb aquesta implantació particular. 
La part interior si guarda la construcció pròpiament circular més característica de les tines.
L'espai més derruït és troba a la part més alta del terreny, per on es devia abocar el raïm. Mentre que a la part baixa, hi ha una mena de vano o apertura adovellada amb forma d'arc. Aquest està format per carreus ben treballats i escairats, el qual dóna accés al que seria el forat, on està la pedra boixa. 


cupot - Obac - Tines
Lateral del cupot. Part d'abocament del raïm.

Interior. Hi ha una figuera creixent dins

Font Diba - Patrimoni cultural



El procés de treball amb el cupot:

El sistema de treball de la verema iniciava a les feixes o bancals, on es plantaven les vinyes. Els gotims de raïm eren tallats manualment, transportats amb portadores pels mateixos vinyaters o amb ajuda de bestià fins a les tines o cups.

Imatge: Font xtec.cat - Tines Nèspola

A la part alta de la tina era abocat el raïm, posteriorment aixafat i trepitjat. L'entarimat, en aquesta part de la tina, estava separat per travesseres. Aquestes, lleugerament separades, s'anomava el brescat i permetien el pas del most cap al fons de la tina.  Quan l'aixafat estava fet, el restant del raïm, la brisa es podia abocar dins de la tina o no. Tot depenent del tipus de vi a produir. Un cop el most estava dins de la tina, passats uns dies, fermentava i es convertia en vi.

Imatge: Font xtec.cat - Tines Nèspola


A la part baixa de la tina hi havia la boixa. Aquesta era una pedra amb un forat que s'obria o tancava com una aixeta per donar sortida al vi.
Així doncs, que Catalunya hagi estat terra de vins i aiguardent ha forjat una tipologia de paisatge, però també de costums. El pas cap a la industrialització no haguera estat possible sense aquesta font d'ingrés que va suposar el comerç exterior.

Era evident que Catalunya, amb un sòl àrid i poc fèrtil, donés explotació a aquesta nova font econòmica. I va ser fins les conseqüències de la fil·loxera (finals s.XIX - principis s.XX) que, la bombolla, va tocar el seu fi. 


Fonts:
- marinacatalana.blog
- Tines xtec.cat Tines Nèspola 
- Museu etnológic de Barcelona
- Diba patrimoni

No hay comentarios:

Publicar un comentario