El Cupot de L'Obac - Vacarisses

El Cupot de l'Obac de Vacarisses

S. XVII - XVIII

Ubicació: Urbanització els Caus de Vacarisses. A la cruïlla del carrer dels cupots i la carretera que va dels caus a Vacarisses. 
Coordenades:  41º36'26.4"N 1º56'32.6"E

L'Obac va ser terra de vinyes en ple apogeu comercial d'aquest producte.

 

Una geografia i climatologia propicia i particular, derivada del relatiu aïllament i de la protecció que ofereix la muntanya de Montserrat a ponent, i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, vers vents freds del nord. D'aquesta orografia tan particular, destaquen les oscil.lacions tèrmiques entre el dia i la nit, factor influent d'una producció de vins amb força i personalitat.

La geologia és l'altre punt fort. Vacarisses, com gran part del Bages, s'ubicaba sobre el que va ser un mar interior, fa 40.000 anys. Els materials sedimentaris que van anant conformant el sòl van fer d'aquest un espai heterogèni, pobre en matèrie orgànica, però majoritari en argiles i sorres. Un altre factor important vers la producció de vins de bona qualitat.

Així doncs, durant el s.XVIII, el paisatge local va canviar radicalment, envers la deforestació de molts dels seus terrenys boscosos, i va crear un mantell de bancals de vinyes, esdevinguts de la gran activitat vitivinícola del moment.

 

El cupot de l'Obac - Vacarisses

A l'Espanya del s.XVIII, l'activitat comercial interior era molt dèbil i emmarcada en un sistema exclusiu d'autoconsum i d'autosuficiència. El problema del transport, els constants atacs a traginers per part de bandolers i l'aïllament de l'interior respecte la perifèria, feien amanir un petit comerç, exclusivament local o com a molt comarcal, però de mancada importància.

És doncs, que el comerç colonial va tenir tot el pes en l'economia espanyola de l'antic Règim. 

L'especialització, en matèria vinícola a moltes zones de Catalunya, va esdevenir d'aquest nou auge comercial colonial amb el continent Americà. Les colònies americanes eren bons clients de productes com el vi i l'aiguardent (o esperit del vi). Aquests eren transportats arreu, des dels ports catalans i tenien una molt bona rebuda. Què també pagaven força bé.

 
L'aiguardent català, a les amèriques, representava un producte d'exportació amb valor afegit.  Adquirit, principalment, per famílies colones benestants, però també, era un producte de marcat estatus social, que d'alguna o d'altre manera tothom volia obtenir.

Els Ubach van saber aprofitar aquest espai comercial, dins de les altres fonts d'ingrés de les que ja disposava i és doncs que van apostar. 

Aquest cup, de la seva propietat, és l'únic que es conserva. Sabem que formava part, com a mínim, d'un parell, d'aquí el nom en plurar del carrer on s'ubica: carrer dels cupots. Era un elemen més, d'un sistema pensat per l'estalvi i el pragmatisme, en el transport de la verema.

 

 

 El més habitual era disposar de tines o cups prop de les cases, probablement per tenir un control més proper del producte, però de tines aïllades també tenim constància, com son les conegudes

 Tines del flequer.

 

Aquest cupot està ubicat dins d'una de les parcel·les privades de la urbanització els caus de Vacarisses, en un desnivell o salt de terreny, una part està a tocar la carretera i l'altre a dins de la propietat.

Morfológicament és de planta quadrada, tot i que, el més habitual o característic, són les tines rodones. Potser per disposició del terreny el van construir amb aquesta implantació tan particular. 
La part interior manté la construcció pròpiament circular, més característica de les tines.

 

L'espai menys conservat és troba a la part més alta del terreny, per on s'abocava el raïm. Mentre que a la part baixa, hi ha una mena de vano o apertura adovellada amb forma d'arc, el qual donava accés al que seria el forat, on està la pedra boixa. 

Lateral del cupot. Part d'abocament del raïm.

Interior. Hi ha una figuera creixent dins

Font Diba - Patrimoni cultural

El procés de treball amb el cupot:

El sistema de treball de la verema iniciava a les feixes o bancals, on es plantaven les vinyes. Els gotims de raïm eren tallats manualment, transportats amb portadores pels mateixos vinyaters o amb ajuda de bestià fins a les tines o cups.

Imatge: Font xtec.cat - Tines Nèspola

A la part alta de la tina era abocat el raïm, posteriorment aixafat i trepitjat. L'entarimat, en aquesta part de la tina, estava separat per travesseres. Aquestes, lleugerament separades, s'anomava el brescat i permetien el pas del most cap al fons de la tina.  Quan l'aixafat estava fet, el restant del raïm, la brisa es podia abocar dins de la tina o no. Tot depenent del tipus de vi a produir. Un cop el most estava dins de la tina, passats uns dies, fermentava i es convertia en vi.

Imatge: Font xtec.cat - Tines Nèspola

A la part baixa de la tina hi havia la boixa. Aquesta era una pedra amb un forat que s'obria o tancava com una aixeta per donar sortida al vi.

Així doncs, que Catalunya hagi estat terra de vins i aiguardent ha forjat una tipologia de paisatge, però també de costums. El pas cap a la industrialització no haguera estat possible sense aquesta font d'ingrés que va suposar el comerç exterior.

Era evident que Catalunya, amb un sòl àrid i poc fèrtil, donés explotació a aquesta nova font econòmica. I va ser fins, les conseqüències de la fil·loxera, (finals s.XIX - principis s.XX) que va tocar el seu fi. 

Fonts:
- marinacatalana.blog
- Tines xtec.cat Tines Nèspola 
- Museu etnológic de Barcelona
- Diba patrimoni