martes, 23 de enero de 2018

Masia de la Calsina - Vacarisses

Masia de la Calsina - Vacarisses

S. XVI -XVIII - Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac

Coordenades:  41º38'10.0" N 1º57'25.8"E

 
Masia la Calsina
La Calsina. Cartell de la Diputació de Barcelona


A terme i, pels voltants de l'Obac, durant els s. XI - XII (plena baixa edat mitjana), es constata l'existència d'uns 10 masos en aquestes terres. 
L'actual construcció fou edificada en 1634 per Josep Ubach i Falguera.  Sembla, que es va edificar amb les pedres de les desaparegudes masies Calsina Sobirana (o el Convent) i Calsina Jussana. Aquestes, possiblement, situades una a l'esquerra i l'altre a dreta del torrent de la Calsina.

Masia la Calsina
Accès a la cuina de la casa

El topònim calsina - calç (Calcina en Castellà) està plenament justificat pel material geològic del terme i, probablement, devia ser la principal activitat. Trobem un pou de calç molt proper, que hauria ser font d'activitat per la família. És doncs, un geotopònim que fa referència a la composició geològica del terreny, més el sufix -ina (semblant a, tendència a) resultat cal-s/ç + ina.

Però filant més prim, la paraula calsina té etimologia d'origen àrab, al'ard kalsina (terra de calcena o cal), i és un exemple més de l'herència de la seva cultura envers la nostra.  

És inquietant pensar en una "invasió" sarraïna tal com ens ho han venut sempre. Llegendes, històries, contes i romanços, sempre en versió bàndol guanyador. Però si parem a pensar amb un sentit de pragmatisme, poder els àrabs no van ser rebuts amb tanta resistència com ens volen fer pensar. En un panorama on, uns visigots despòtics i cruels feien la seva, l'arribada dels àrabs invasors poder van ser rebuts amb "braços oberts", tot pensant que la situació milloraria amb els musulmans. Doncs, podem pensar aquest legat topònimin, com un senyal de "conveniència" de 400 anys, no pas convivència, que va perdurar fins a l'actualitat. Tot i això, és un apunt subjectiu envers posicions que defensen que aquesta terra va ser cau de famílies fugides de la invasió dels musulmans. En tot cas discutible i argumentable.

Des del s.XI fins al XIV,  la masia va estar habitada per genealogia familiar, de pares a fills. La pandèmia de la pesta negra, a mitjans del s. XIV,  va delegar aquest mas al sac dels abandonats i oblidats. Fins a la restauració per part de la família Ubach i Falguera, en època de vaques grasses, i també propietària del mas vell de l'Obac.  És doncs, en 1727 que la Calcina torna estar habitada i censada.

En l'àmbit descriptiu és un mas ben conservat estructuralment.  Van ser restaurades les seves ruïnes i consta de protecció legal per part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

De planta rectangular, planta baixa, més golfes i coberta a dues aigües.  Les parets són de pedra lligada amb argamasa sense revoc. L'accés principal era una portada arcada adovellada amb sillars ben escairats, en contraposició de la pedra en brut del conjunt. Les finestres estan emmarcades, algunes amb maons i d'altres amb pedra.

Festejadors a les finestres.
Finestral emmarcat amb maó i acabat decoratiu

És probable que les què disposen de maons fossin modificades i/o obertes posteriorment, ja que el maó d'argila va ser l'estrella constructiva voltant el s.XVIII - XIX. 

Bòveda de maons que formava l'escala.

Masia la Calsina
Interior, mirant la porta principal

L'interior de la planta baixa, està subdividit en dues cel·les, amb elements obrats amb maons, també. Encara conserva la composició que donava construcció a l'escala, la qual accedia a la primera planta. 

Façana masia la Calsina
Façana principal

Interior masia la Calsina
Finestra de pedra

Interior masia la Calsina
Interior principal

Estructura de l'escala que donava accès a la planta primera

La pallissa, al pati de darrere, és  de construcció rectangular. Tot aprofitant els desnivells i particularitats del terreny, per donar forma als murs. Uns murs amb petits finestrals amb espitllaria.  Encara dempeus, quatre de les columnes que devien sostenir les encavallades de la teulada.

Preciosa vista cap a la pallissa

Pallissa la Calsina
Columnari de la pallissa

Columna pallissa



L'edifici resta poc del que devia ser en el seu temps, però les magnífiques vistes que podem admirar des de la seva ubicació, són per treure profit. En mig d'una vall discreta, però majestuosament posicionada entre el Paller de Tot l'Any i la Roca Salvatge.

Vistes des de la pallissa

Sembla que la casa va ser habitada fins principis del s.XX. El sostre està ensorrat i apreciem que es va fer intencionadament.  Aquesta era una pràctica habitual dels propietaris de masos de l'època quan no volien mantenir-los. Per lògica, una vivenda que no es podia habitar,  no havia de pagar tributs. A aquesta premissa es van adherir més d'un pagès a l'hora de deshabitar un mas.

Com anècdota comentar, de bona font, que una família de Terrassa, pares i 5 fills, passaven els caps de setmana (estiu - hivern) i vacances.
Anaven amb tendes de campanya a gaudir d'aquest ignot, aïllat, però meravellòs espai.
Ara viuen en un poble molt proper al parc.


Font.
- Dolors Bramon - Moros i catalans. La història menys coneguda dels sarraïns a Catalunya (Angle Editorial)
- www.poblesdecatalunya.cat 
- Els visigots a Catalunya blog.Sapiens.cat 
- Diccionari etimològic àrab 
- Imatges Laura Carpio i Càrol Pàez 




No hay comentarios:

Publicar un comentario