Ermita Sant Pere Sacama d'Olesa de Montserrat
S. X - XVIII
Coordenades: 41º 34' 05"N 1º 54' 41" E
Coordenades: 41º 34' 05"N 1º 54' 41" E
Estil: Pre-romànic, Romànic, Modern, contemporani
Com a presentació: L'Ermita, en estat actual, fou reformada en diferents moments de la seva història. La darrera va ser voltant el 1985, per membres del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà amb la Generalitat de Catalunya.
L'edifici actual formava part, com a capella, del Castell de Camba o Cama s.X (nom originari). Aquest castell fronterer era part del conjunt defensiu-límit, del Llobregat, a la zona de Montserrat. Una història molt similar als, també castells, de Sant Salvador de les Espases, de Voltrera d'Abrera, d'Esparreguera, entre d'altres.
L'edifici actual formava part, com a capella, del Castell de Camba o Cama s.X (nom originari). Aquest castell fronterer era part del conjunt defensiu-límit, del Llobregat, a la zona de Montserrat. Una història molt similar als, també castells, de Sant Salvador de les Espases, de Voltrera d'Abrera, d'Esparreguera, entre d'altres.
 |
| Capella Sant Pere Sacama - Arcs llombards i campanar espadenyer reformat |
- L'etimologia del topònim Sacama és ben curiosa. Tot i trobar diferents interpretacions, penso que la més encertada és la que fa referència a l'evolució de sa-cama, del terme cèltic camba > cama (forma actual- reducció mb>m). Aquesta té el significat de curvatura. Segurament el seu nom donar referències del terreny on assenta, de característiques abruptes i corbes. Certament les roques on era bastit, -just en les àrees de contacte entre el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i els primers contraforts de la Serralada Prelitoral- fan d'aquest un espai orogràfic molt peculial. És doncs, que el "desaparegut" castell i l'actual ermita tinguin particulars constructives, curioses, adaptades al terreny. El més probable és, que els repobladors d'aquesta zona, varen pensar un nom ben comú -al moment-, fàcil de recordar i descriptiu.
- La forma-article "sa" (antigament escrit ça), és d'origen pre-romànic i va desaparèixer el seu ús habitual, voltant el S.XVI, tot i quedar permanent en alguns topònims: Sesrovires, Saplanca, etc. Això no obstant, en terres de les Illes i a la costa de Girona, encara el podem escoltar.
 |
| Ermita Sant Pere Sacama sobre el turó Vista actual |
El Castell de Sacama era una modesta construcció d'ús plenament defensiu, a l'època carolíngia / Al-andalús.
- Recordem que una part del nord de la península Ibèrica es trobava sota el domini de l'Imperi carolingi, (Marca hispànica, tras el 795, i en un futur origen de la formació dels comtats catalans). Fins voltants el s. IX, quan aquests comtats van anar funcionant amb més autonomia i van anar reclamant la seva independència envers l'imperi gal.
En l'actualitat , l'únic element que es mig manté, és el mur d'estil Opus Spicatum en un dels murs voltants, i algunes estructures dels possibles fonaments.
____________________________________
Certa i trista, una edificació històrica que va passar a formar part del sac de; "les pedres de la mala sort".
____________________________________
Certa i trista, una edificació històrica que va passar a formar part del sac de; "les pedres de la mala sort".
____________________________________
De documents escrits, conservats al monestir de Montserrat, es fa esmena d'aquest castell i, de les seves disposicions i ocupacions, al llarg del temps. Les quals, va passar a mans del Monestir de Ripoll, però també va ser ocupat pel Comte Borrell (fill de Guifré el Pilós). Constants, van ser les disputes per la propietat, entre tots dos. El castell va esdevenir, finalment, com alou (propietari) ripollenc i, el domini útil, era cedit a castel·lans o senyors feudals, sota intercanvi de cens.
Més tard, voltant els mitjans del s. XIII, el castell va ser adquirit temporalment pel Monestir de Montserrat i, un segle després, definitivament venut per Pere el Cerimoniós al prior de Montserrat. Amb totes les competències d'Olesa de Montserrat. El monestir de Montserrat va ser propietari fins al s.XIX.
De les aventures i desventures d'aquest castell, membres del SIS d' Olesa, secció d'investigacions subterrànies, van extreure una bona síntesis de la seva estructura constructiva. També, arreplegaren un seguit de material ceràmic, molt important.
 |
| Perfils del Castell i material recuperat |
És doncs, que les restes del castell poden ser datades dels s. IX i X, tot i això, l'ús com a fortificació va desaparèixer plenament voltant el s. XIV.
El mas de Sant Pere, s. XVI. Fou edificada, al fitam de l'ermita, i enderrocada en 1977. Actualment està totalment desaparegut.
______________________________________________
El mas de Sant Pere, s. XVI. Fou edificada, al fitam de l'ermita, i enderrocada en 1977. Actualment està totalment desaparegut.
 |
| Sant Pere Sacama 1915 - Arxiu M. Olesa |
El mas va ser construït el s. XVI, amb material d'una altre casa pagès, anomenada la casa d'en Daniel. Els propietaris van ser la família Valldeperàs, que es van anant instal·lant a Olesa durant els anys 1542 - 1548.
- Un capítol apart mereix la En busca de la llinda perduda:
Com anècdota, el propietari actual -la Família Valldeperàs- va cisellar la llinda de la finestra "Salvador Valdeperas 1549".
Aquesta família va participar en l'enderroc del Castell de Camba i, amb els materials d'aquest, es va engrandir la capella romànica.
L'any 1637, en Francés Valdeperas, torna a lidiar amb la pedra cisellada. Aquest cop li afegeix " Frances Valdeperas me fecit 1644".
L'any 1702 en Pere Valdeperas, tornem a fer modificar la llinda. Ara portarà el lema " 1702 Ave Maria sin pecado condebida".
 |
| Llinda de la finestra |
L'any 1749, Eulàlia Valdeperas de Sant Pere Sacama, es casà amb Josep Puigjaner i Olivella de Capellades. Visqueren a la casa fins poc després, que passaren a viure a Olesa. La masia estigués habitada per masovers.
Finalment, el 1978, va ser enderrocada. I les seves pedres comprades, per construir alguna edificació a terres de Tarragona.
De la llinda, sabem, que un grup de "trapelles", en una nit divertida, la van amagar al bosc!! (aquí ho deixem)
 |
| El mas 1975. Imatge cedida per membres del centre de recerca Olesà |
 |
| Imatges enderroc 1978 |
 |
| Restes de les dependències del mas |
______________________________________________
L'Ermita de Sant Pere de Sacama. La capella apareix documentada al 982, però de segur, que data d'abans. D'aquesta primera capella preromànica, no queda res.
Els s. XI - XII es construeix, en estil romànic plenament, i més gran. No hi ha documentació escrita d'aquest fet i datació. Però la finestra, de doble abocinat i la tipologia dels arcs llombards en ritme simètric de tres, donen aquesta pista.
Les dues fornícules i les pintures murals al fesc, de l'absis, són decoracions posteriors. Però dins del mateix període arquitectònic.
Un seguit d'anys va restar inhabilitada pel culte, no sabem el motiu, però poder l'abandonament o deixadesa fan fer la seva part.
En 1620, la família Valldeperas, la va rehabilitar. Però amb un ús curiós; fou graner i magatzem (1629).
Posteriorment, va readquirir el seu primerenc ús. Podem pensar en finals s. XVII, temps que el mas va lluir en tot el seu esplendor, amb arranjaments de la capella; L'absis habilitat com a sagristia, un nou altar i nous retaules.
Durant la guerra civil el 1936, es cremaren els retaules. Per solt l'edifici va sobreviure prou bé.
L'actual visió és gràcies a les restauracions dels anys 1985-1986, novament, de la mà de membres del CMRO. Es refer la coberta, el sostre interior, el campanar i es reforçar l'estructura general.
 |
| El darrers treballs de restauració. |
A nivell descriptiu - formal; L'ermita és d'una sola nau, amb absis semicircular i arcs cecs llombard (és l'únic element originari) amb un campanar d'espadanya o cadireta.
Aquest absis fou construït sobre els fonaments d'un oratori visigòtic, i és realment una construcció molt bella, feta amb molta harmonia. La pedra, tot i ser originària d'un possible pre-romànic, presenta un escairat molt fi. Destaquem una petita finestra de doble esbocinament i amb arc de mig punt superior.
 | |
| Fistra doble i escultura de Sant Pere |
La portalada, mirant a ponent, és de doble punt adovellat, reformat també a l'època moderna. Tancada habitualment amb una reixa.
Per tenir accés s'ha de demanar permís a la propietat.
 |
| Pica baptismal en una ornacina |
 |
| Hornacina original |
 |
| Creu de ferro (possible creu de terme i/o aplec) |
______________________________________________
Una multitud d'habitants
De les actuacions arqueològiques dutes a terme en diferents etapes, es van provar la presència de jaciments ibers -situats cronològicament entre l'inici del s. V a.C i l'inici del s.II a.C.-, un habitatge catalogat de l'època carolíngia i d'una necròpolis medieval (fossals).
Dels tres tipus d'assentaments ibers que reconeixem; poblats (fortificats o no), talaies i assentaments rurals. Dels tres, independentment de la seva funció, hi ha una constant que és la ubicació sempre estratègica; de control -en cas de poblat i talaies- i d'explotació agrària a les planes. I sabem que de les talaies, elevades, panoràmiques i de difícil accés, de vegades han estat reocupats en època medieval amb torres o petits castells, dotan't-los d'una finalitat similar.
Pensar Sacama com un poblat o assentament és, potser, una interpretació enrevessada. La ubicació elevada, visió de la zona del "pla del Bages" i control de l'entorn, ens dóna, poder, la resposta.
De les actuacions arqueològiques dutes a terme en diferents etapes, es van provar la presència de jaciments ibers -situats cronològicament entre l'inici del s. V a.C i l'inici del s.II a.C.-, un habitatge catalogat de l'època carolíngia i d'una necròpolis medieval (fossals).
- Ibers: Dels materials ibers trobats hem de dir, que no van ser materials isolats exclusivament, van formar part del conjunt d'altres materials i fragments barrejats -ceràmics fets pels ibers o importats; ceràmica àtica (grega), entre d'altres-, fet que fa difícil definir un espai-temps concret per aquest espai.
Hipotèticament, d'aquest assentament en temps dels ibers, es parla d'un possible punt estratègic.
Dels tres tipus d'assentaments ibers que reconeixem; poblats (fortificats o no), talaies i assentaments rurals. Dels tres, independentment de la seva funció, hi ha una constant que és la ubicació sempre estratègica; de control -en cas de poblat i talaies- i d'explotació agrària a les planes. I sabem que de les talaies, elevades, panoràmiques i de difícil accés, de vegades han estat reocupats en època medieval amb torres o petits castells, dotan't-los d'una finalitat similar.
Pensar Sacama com un poblat o assentament és, potser, una interpretació enrevessada. La ubicació elevada, visió de la zona del "pla del Bages" i control de l'entorn, ens dóna, poder, la resposta.
- Fossals medievals: Era ben habitual que les capelles o ermites medievals fessin un doble ús de necròpolis. Els difunts eren enterrats, pels voltants de la mateixa o a l'interior. De les excavacions van ressorgir aquests fossals.
A l'interior si que hi ha una tomba múltiple de quatre individus.
 |
| Reconstrucció de la necròpolis medieval al Castell de Sacama |
Fort agraïment, pel material cedit, al Centre Muntanyenc i de Recerca d'Olesa de Montserrat.
Fonts consultades:
- Catalunya Medieval
- DIBA
- Llibre: Estudis d'Onomàstica Catalana - J. Moran i Ocerinjauregui. Publicacions de L'Abadia de Montserrat
- Turisme Olesa Montserrat.cat
- Arxiu municipal fotogràfic d'olesa - Imatge domini públic
- Imatges autoria pròpia i de L. Carpio
- Conèixer Catalunya blogs
- Llibre: Sant Pere Sacama. Els primers pobladors (s.VI- XIV) - Abadia de Montserrat
- Material cedit pel Centre Muntanyenc i de Recerca d'Olesa de Montserrat
No hay comentarios:
Publicar un comentario