Font de la Portella
Coordenades: 41º37'51.4"N 1º57'45.4"E
Aquesta font és, segurament, la font per excel·lència de l'Obac. O, si més no, la més concorreguda per la proximitat a la casa Vella de l'Obac. Un clàssic que no he pogut deixar escapar i, he volgut fet un petit apunt presencial en aquest bloc.
La trobem a pocs metres d'un trencall que surt del turó Roig, tot venint del camí de la casa Vella, i havent deixat el pou de glaç a mà Esquerra.
 |
| Font de la Portella |
Un espai obac, fresc i arbrat. Però sobretot, un raconet amb molt d'encant. Un indret on la molsa fa vida propia, aporta la verdor característica i, a més un flaire inconfundible a l'entorn.
El nom li ve donat d'una antiga casa de pagès, què va ser deshabitada després de les epidèmies de la pesta. Aquest mas formava part del grup, de més de vint masies, que hi havia a l'obac; en un temps on els moros rondaven per Catalunya. El mas de la Portella rebia aquest nom per la seva simbologia de "pas o porta", amb l'emplaçament on s'ubicava.
En aquell temps, el turó Roig formava part de la carena que cercava el pas cap a Mura, en direcció a Castellsepera. Per donar accés a aquest espai es va fer un esvoranc en forma de portella o coll, que el temps ha erosionat fins a separar definitivament el turó de la carena.
Un cop abandonat, els seus territoris van passar a mans de la Casa Vella de l'Obac i, l'actual aspecte de la font és el resultat dels arranjaments del s. XIX.
Durant els s. XVII- XIX, les famílies que van aconseguir mantenir-se a Sant Llorenç, van ampliar i reafirmar propietats. Donant pas a un temps de vida a les masies. Una etapa de la nostra història, sempre lligada a la ganaderia, la ramaderia i d'altres activitats, com serien la vinya, la producció de carbó, els pous de glaç i de calç o de més técniques, com ara els forns de vidre.
El nom li ve donat d'una antiga casa de pagès, què va ser deshabitada després de les epidèmies de la pesta. Aquest mas formava part del grup, de més de vint masies, que hi havia a l'obac; en un temps on els moros rondaven per Catalunya. El mas de la Portella rebia aquest nom per la seva simbologia de "pas o porta", amb l'emplaçament on s'ubicava.
En aquell temps, el turó Roig formava part de la carena que cercava el pas cap a Mura, en direcció a Castellsepera. Per donar accés a aquest espai es va fer un esvoranc en forma de portella o coll, que el temps ha erosionat fins a separar definitivament el turó de la carena.
 | |||
| El turó Roig de Perfil. Des del corriol que va cap a la font |
Un cop abandonat, els seus territoris van passar a mans de la Casa Vella de l'Obac i, l'actual aspecte de la font és el resultat dels arranjaments del s. XIX.
Durant els s. XVII- XIX, les famílies que van aconseguir mantenir-se a Sant Llorenç, van ampliar i reafirmar propietats. Donant pas a un temps de vida a les masies. Una etapa de la nostra història, sempre lligada a la ganaderia, la ramaderia i d'altres activitats, com serien la vinya, la producció de carbó, els pous de glaç i de calç o de més técniques, com ara els forns de vidre.
El dia que vaig anar, la font estava seca, ni un raig d'aigua. Però en tot el seu conjunt, és el testimoni de la feina, que pagesos o carbonàires feien obrar per poder aprofitar aquests brots i reconduir pel seu bon rendiment.
La font de la Portella, com d'altres fonts de surgència torrencial, disposava d'un dipòsit per salvar les possibles temporades més seques. El sobrant era reconduït a una bassa rectangular, una mica més abaix.
 |
| Bassa que recull el sobrant d'aigua |
El frontal obrat amb maó massís, la pica, el banc de pedra i ciment, etc., tot un conjunt per donar dolçor als sentits i explicar llegendes de bandolers a la canalla.
Diba
Trail Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac
Rodamots
Los folloneros
Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Oba - Ed. Farell
No hay comentarios:
Publicar un comentario