sábado, 3 de febrero de 2018

Molí del Torrent del Sellarès - Vacarisses

Molí Torrent del Sellarès

El Molí del mig de Vacarisses

Coordenades: 41°36'23.3"N 1°54'37.9"E

Aquesta construcció a tocar el Torrent del Sellarès, molt a prop de la Rectoria, sempre m'havia fet parar l'atenció. El seu estat de conservació dolentíssim i mig derruït, la proximitat amb el mateix poble i, la manca d'informació sobre ella mateixa, em feia anar de "palpetes" de tota possible recerca.

Edat mitjana Vacarisses
Petit molí del Torrent del Sellarès

I just a la fusta, un molí blader amb una possible datació del s. XIX i, provablement, molt anterior.
De ben segur va proveir de farina als veïns de Vacarisses, fins farà uns 70-80 anys enrera i, ara s`ha esborrat, deleble i trist de la memòria. 
Cal un degoteig, de petits records, per recuperar la memòria del municipi. Però, especialment manca un objectiu que cuidi el patrimoni, que dignifiqui la història abandonada i li doni difusió.
Aquests molins eren construccions tan importants com l'aire o, més afortunada expressió, com el pa de cada dia.

Aquest pa, aliment bàsic, sempre s'associat culturalment a les classes més humils i també a una elaboració artesanal. Així doncs, els molins fariners eren disseminats a terres catalanes per abastir aquest subministre, des de fa molt temps. Tocat la fi del s. XIX es va anant donant pas a les farineres, amb un sentit més industrial envers la seva producció i la comercialització. 
El nostre devia de ser un petit molí hidràulic. El rec, la bassa, l 'edifici de moles i sota la sala, el carcabà.
El rec canalitzava l'aigua cap a la bassa. Ara tot està tapat per la vegetació.
Aquesta bassa no deu ser molt antiga, es feta de maó i arrebossada amb ciment. Sembla assentar sobre una base de pedra, que deu ser molt més antiga.

Bassa que s'alimentava del rec

L'edifici de moles està derruït, sense sostre i dues parets, mig dempeus. Sistema paredat, amb vanos i reforços de maó.

Exterior.   Bloc de maó que dona subjecció a la cabra.
Al centre, un espai on devien assentar les moles. Encara es veu part de l'estructura que devia donar subjecció  a la grua o cabra (1).  Imatge d'un esquema típic d'aquests molins petits.


Jordi Bolòs i Masclans, Josep Nuet i Badia, Els molins fariners,
Ketres Editora, Col·lecció Ventall, 1983 Barcelona.



Cabra o grua per treure les moles

Receptable de moles

Entrada  d'aigua de la bassa a la sala de moles. L'aigua
devia sortir fins connectar amb la canal i així donar
pressió a la caiguda.
Sota la sala principal o sala de moles hi ha el carcavà. Una cambra  petita feta amb volta de maó.
L'aigua de la bassa connectava amb aquesta sala de "màquines" per un forat que devia ser canalitzat fins al rodet que feia girar la mola voladora.


 Forat que donava caigua a l'aigua fins al carcabà.
Carcabà. Imatge L. Carpio

1. Grua o cabra (per treure les moles)
2. Tremuja (embut per on cau el blat), al sostre n'hi havia una altra i estaven connectades amb el canó (tub)
3. Filosa
4. Riscle (receptacle de les moles)
5. Engegador del molí
6. Mola de dalt
7. Mola sotana (fixa)
8. Farinal (canal per on baixava la farina de les moles)

9. Farinera (caixa on queia la farina)
10. Arbre (eix que mou les moles)
11. Rodet (roda que gira amb la força de l'aigua)
12. Canal (lloc per on baixa l'aigua a pressió)
13. Agulla (peça que suporta tot l'arbre)
14. Dau/dinaret (peça sobre la qual roda l'agulla)
15. Carcavà (cova on hi ha el rodet)
16. Canalot (canal per on baixa el gra des de la tremuja a les moles)


Fonts:

-Diba -patrimoni
- Vissir
- Jordi Bolòs i Masclans, Josep Nuet i Badia, Els molins fariners,
Ketres Editora, Col·lecció Ventall, 1983 Barcelona.



No hay comentarios:

Publicar un comentario