miércoles, 4 de abril de 2018

Castell Otger Cataló - Montserrat

El Castell d'Otger Cataló

de Montserrat

s. XI - XIII - XVIII

Des que vaig veure la pel·lícula: Pàtria: La llegenda d'Otger Cataló i els nou barons de la Fama, que vaig quedar enamorada d'aquesta història.  No sóc gens de cinèfila, és més, els que em coneixeu saber que millor no parlar dels meus gustos en aquest setè art. Així doncs, fer opinió crítica d'aquesta pel·lícula, com que no en faré pas.
Si la mireu, i tant si penseu; -quina bleda de film, com que és genial-, doncs em semblarà bé. 

Però, conèixer la història que descriu, va ser punt de partida en la meva recerca. I com ben fascinada d'aquest temps històric, de llegendes i de fabules, no podia deixar passar l'oportunitat de fer aquest apunt.

Conèixer la Muntanya, més enllà de misteris religiosos i miracles, em semblava increïble.  Tot i que, aquestes meves paraules, semblin sentencioses, no és la meva intenció. Però a part d'esport i natura, Montserrat ha tingut tot el seu pes envers un sentit de devoció espiritual lligat a la religió. I penso que no faig cap descobriment.
Així doncs, parlar d'ermites a Montserrat és com parlar de futbol, tothom en sap. Però si parlem de castells, la cosa es complica, i encara hi ha qui diu  -vas a veure ermites, no castells.Pero haberlos haylos!

  • De la relació de castells emplaçats a Montserrat, sembla són 5; Anomenats: Otgari ó Othger, Collbató, Guardia ó Bonifaci, Marro ó de Santa Cecilia y Montserrat. Fra Gregorio de Argaiz
___________________________________________________

El Castell d'Otger: És, per mi, el més enigmàtic. Les contradiccions d'histOriadors envers possibles emplaçaments i/o semàntiques del llenguatge que li fan relació, donen espai a maldecap d'hipòtesis especulatives. I és cert que, per més que s'ha buscat no s'ha trobat res. 

És fascinant veure, amb ulls amateurs, com importants historiadors; Argaiz, Carreras, Buch, etc., distants en el temps, han parlat d'una dualitat en el concepte real/figurat, d'aquest possible castell. 



Castell Otger Cataló
Ruïnes ermita Magdalena Vella

Dels possibles emplaçaments d'aquest castell, versions diferents, amb un dilatat salt en el temps.

  • Castell Otger Cataló s. XI. La quadra de Sant Miquel 1042. Descriu les limitacions geogràfiques, del suposat espai de dominació sota el "Castell Otger" o "serrat d'Otger". Aquestes limitacions enquadren amb els límits, considerats dels altres castells. Formant uns perfils de "terme" ben definit per tota la Muntanya. Aquesta quadra estaria ubicada en una extensió que abraçaria la zona de les gorres i més enllà. El suposat castell quedaria recòndit en l'emplaçament que erigir l'ermita de la Magdalena Vella, posteriorment.


Font: Cathalaunis. Quadra Sant Miquel 1042

  • Castell Otger Cataló s. XIII. En procés de desaparició. És mencionat a la primera meitat d'aquest segle en documentació  com a Castell (1). Però a mitjans d'aquest mateix segle, com a concepte d'hisendes. Passa a ser una extensió de terreny, és a dir, una finca (2).
    (1) Ref. Litigi any 1215 Raimon i Berenguera de Salfores.
    (2)  Ref. 1242 cesió Guillem -Prior de Sta. Maria- a Bernat Fermos.
     
  • Castell Otger Cataló s. XVIII. Imaginat. Delegat a ser definit com el Cap de les Canals, a l'espai de la seva forma rocosa.  El Castell és un aspecte més, un figurat de les agulles de la mítica muntanya, però en aquest nou emplaçament. 

Castell Otger Cataló - zona Cap de Canals
Montserrat Cap de les Canals a l'esquerra de la imatge.

    Donar un sentit figurat i simbòlic, amb aquest nom a aquest indret de Montserrat -fos una o una altra ubicació-, és una mostra de l'estima cap als pares i fundadors de la pàtria. Una valoració tan gran, com les que donen espai a les llegendes posteriors de la trobada de la Verge i de Fra Garí. 

    Mirant en conjunt les agulles on s'ubicava al s. XI el "castell", puc imaginar uns simbòlics merlets. Poder patollo d'imaginació, com els naturalistes del s. XVIII, però pensar en un castell com a tal, se'm fa difícil. Poder un punt de guaita, una torre de vigilància i control que fos epicentre de la resta de quadres i/o castells...


    Zona Gorres i Magdalenes


    L'única realitat és que, Otger mitificat al s. XI,  com a castell o com a regió, va ser anomenat així, poder en memòria del "Noble Cavaller Othger Cataloz" s. VIII. El primer dels nou Barons que van començar a guanyar terreny "català" a la dominació sarraïna d'Almansor -segons la llegenda-. Acabar donant nom al País i al seu poble al s. XII, per després passar al baül dels records oblidats al s. XIII i endavant.



    Fonts consultades:

    - Els castells de Montserrat - Josep Buch i Parera Ed. Rafael Dalmau 
    - La Perla de Cataluña -  Fray Gregorio de Argaiz 
    - Castells Montserratins - Francesc Carreras i Candi
    - Els Castells catalans - Pere Català i Roca
    - Recerques sobre l'Alta Edat Mitjana Catalana III pag. 69-78 El Castell d'Otger de Montserrat- Joan Vilaseca i Corbera 
    - La Catalunya abans de Catalunya. Cathalaunia
    - Tot Montserrat




    2 comentarios:

    1. Fins i tot els pardalents "rodanxons", volen volar! Gràcies Manu. ;)

      ResponderEliminar